Utilitzem cookies pròpies i de tercers i altres tecnologies per emmagatzemar i administrar les preferències de l'Usuari, habilitar contingut recol·lectar dades analítiques i d'ús, així com per a garantir el correcte funcionament d'aquesta web. Si continueu navegant per aquesta web, estarà acceptant seva instal·lació en els termes indicats a la nostra Política de Cookies. Més informació

Propostes presentades

MAIG
2014
Ple municipal 30/05/2014

ple-municipal-30052014


MOCIÓ PERQUÈ REUS ES DECLARI CIUTAT LLIURE DE DESNONAMENTS

Amb l'esclat de la crisi i l'augment de l'atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats més bàsiques.

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 a l'Estat Espanyol s'han produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i l’any 2013 el nombre ha estat de 82.860

L'execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l'habitatge habitual per a milers de famílies cada any hi ha més una condemna financera de per vida. En el procediment judicial hipotecari l'habitatge se subhasta i la Llei d'enjudiciament civil estableix que, en cas de no presentar postors (el que està succeint en el 90 % dels supòsits), el Banc o entitat prestadora pot adjudicar l'habitatge pel 60 % del valor de taxació. Així no només es queden amb l'habitatge per un preu molt menor del que es va taxar en constituir la hipoteca, sinó que a més una bona part del deute es manté  un cop descomptat el valor pel qual s'ha subhastat l'habitatge), incrementada per quantioses despeses judicials i honoraris professionals.

A més, com a resultat de tot això a les persones deutores se li embargaran béns i ingressos presents i futurs fins a saldar la totalitat del deute.

La legislació que permet tot això és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn, i en ocasions molt desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Ara milers de persones descobreixen que qualsevol impagament, per petit que sigui, pot suposar el venciment anticipat de tot el que deu, i que aquests contractes hipotecaris contenien nombroses clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl - sostre, o dels interessos moratoris que oscil·len entre el 18 i 20%.

Els efectes dramàtics de la situació descrita es concreten d'una manera especial en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda .

La pèrdua de l'habitatge priva a l'individu o família de tota residència fet que comporta la pèrdua d'altres drets i impedeix a les persones afectades realitzar-se tant professional com familiarment, i en molts casos la condemna a la exclusió i marginació social i econòmica.

La preocupant situació de desemparament en què es troben milers de famílies, asfixiades per una situació laboral insostenible i per unes hipoteques fruit de l'avidesa sense mesura d'especuladors i entitats financeres, d'una legislació que no ha fet sinó permetre l'inflat d'una bombolla que només ha esclatat.

Aquest esclat s'ha produït a la cara dels ciutadans i no en la dels veritables responsables, que a més estan sent auxiliats amb faraònics rescats financers pagats dels propis butxaques dels ciutadans. Assistim a la privatització dels beneficis i la socialització de les pèrdues .

Xifres com la de més 5 milions d'aturats o el milió i mig de llars que no tenen cap ingrés donen una idea de la dimensió del problema . En aquest país hi ha 2 milions i mig d'habitatges buits , la meitat de les quals pertany als bancs .

Malgrat tot, la situació ens anima a continuar lluitant pels nostres drets en matèria d'habitatge, perquè no siguin ignorats. Cap país que es declari com desenvolupat i democràtic, no pot seguir abanderant i fomentant l'especulació amb el maó.

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

  1. Que el Ple de l’Ajuntament de Reus declari la nostra ciutat com a municipi lliure de desnonaments i en defensa del Dret a l'Habitatge.
  2. Seguir treballant per aconseguir l'existència d'una legislació local de "segona oportunitat" per a les famílies així com la recerca d'una solució per a aquelles petites famílies que han patit el desnonament .
  3. Continuar oferint des de l'Ajuntament de Reus un Servei d'orientació, assessorament i mediació adreçat a les persones amb dificultats de pagament de crèdits hipotecaris i risc de pèrdua de domicili habitual.
  4. Donar trasllat d' aquets acords de la Comissió d'Habitatge del Congrés dels Diputats i als diferents grups parlamentaris, a la mesa del Parlament de Catalunya, als grups del Parlament de Catalunya, a l'Associació Espanyola de la Banca AEB i a la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d' estalvi), a la Plataforma d' Afectats per la hipoteca de Reus i a la Federació d’Associacions de Veïns de Reus.



MOCIÓ SOBRE LA INCORPORACIÓ DE L’ATENCIÓ PSIQUIÀTRICA D’ADULTS I INFANTS A L’HOSPITAL SANT JOAN DE REUS

El Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya, en relació a la reordenació de l’atenció hospitalària psiquiàtrica d’infants, adults i gent gran, estableix un conjunt d’objectius operatius que cal tenir presents a l’hora d’analitzar aquesta qüestió.

En relació a lareorganització de l’hospitalització infantil i juvenil(objectiu operatiu 3.4) estableix el com a  projectes a elaborar o implementar:

  • Reordenació i sectorització equitativa en el territori de l’hospitalització infanto-juvenil (URPI’s, serveis d’urgències psiquiàtriques, unitats d’aguts per a adolescents, i unitat de crisi (UCA).
  • Adaptació de les unitats d’aguts a un model d’intervenció més integral i individualitzat.
  • Prioritzar l’atenció a les urgències.
  • Establir criteris diferenciats per als ingressos a unitats d’hospitals generals i la UCA (Unitat de crisi).
  • Desenvolupar unitats de rehabilitació intensiva de mitjana estada per adolescents amb TM greus i problemes d’addiccions.
  • Adaptar els serveis d’urgències psiquiàtriques i les unitats d’aguts d’adolescents per tal de poder donar resposta a les urgències relacionades amb el consum de substàncies psicoactives i per portar a terme desintoxicacions en règim d’ingrés.
  • Unitats per TCA que compleixin criteris d’hospitalització amb programes específics i personal especialitzat.
  • Incorporar la interconsulta i la psiquiatria d’enllaç dins la cartera de serveis de les Unitats de psiquiatria infanto-juvenil dels hospitals.
  • Reordenació de les Consultes Externes de Psiquiatria infantil dels hospitals generals.
  • Disseny de programes de patologia dual per a la població jove i adolescent.

En relació a la reorganització de l’hospitalització d’adults (objectiu operatiu 3.5) estableix el com a  projectes a elaborar o implementar:

  • Projecte d’adaptació de les unitats d’aguts a un model d’intervenció més integral i individualitzat.
  • Programa d’Atenció a la comorbiditat i la patologia dual, amb competències professionals específiques que s’han d’integrar (amb especial referència als hospitals generals amb servei de psiquiatria).
  • Projecte de reordenació dels tractaments amb teràpia electroconvulsiva (TEC).
  • Projecte de redefinició de les unitats de patologia dual (casos resistents o que impliquin més intensitat – especificitat).
  • Projecte de revisió de les necessitats de professionals indispensables per a l’atenció (elaboració de ratis, i revisió de referències internacionals).
  • Incorporar la interconsulta i la psiquiatria d’enllaç dins la cartera de serveis dels hospitals generals, a través de les Unitats de psiquiatria dels propis centres —quan hi siguin— o dels operadors del territori.
  • Reordenació de les Consultes Externes de Psiquiatria dels hospitals generals (programes especials, investigació).
  • Projecte de reordenació per tal de potenciar la complementarietat entre els hospitals psiquiàtrics i les unitats de psiquiatria dels hospitals generals, tot tenint en compte la necessitat de desenvolupar procediments de cooperació que afavoreixin la millor resposta davant les necessitats específiques de cada usuari.

I, en relació a la reorganització de l’hospitalització de la gent gran (objectiu operatiu 3.6), el Pla estableix com a projectes a elaborar o implementar:

  • Projecte d’adaptació de les unitats d’aguts, per a l’atenció a la gent gran, amb un model d’intervenció més integral i individualitzat.
  • Programa d’Atenció a la comorbiditat i a les necessitats sociosanitàries, amb competències professionals específiques que s’han d’integrar (amb especial referència als hospitals generals amb servei de psiquiatria i de geriatria).
  • Projecte de revisió de les necessitats de professionals indispensables per a l’atenció (elaboració de ratis, i revisió de referències internacionals).

En conseqüència amb aquest marc de planificació establert pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, en la sessió tinguda el 3 d’abril de 2014, va debatre el text de la Proposta de resolució sobre la incorporació de l’atenció psiquiàtrica d’adults i infants a l’Hospital Sant Joan de Reus, presentada pel Grup Parlamentari Socialista i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió.

Finalment, d’acord amb l’article 146 del Reglament del Parlament, va adoptar la següent resolució:

“El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar, el 2104, la incorporació progressiva de serveis d’atenció psiquiàtrica a l’Hospital Sant Joan de Reus (Baix Camp), d’acord amb l’Institut Pere Mata.”

Aquesta proposta va ser recolzada amb els vots a favor de Convergència i Unió de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya, Ciutadans, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.

En atenció a l’interès de la reordenació hospitalària de la salut mental en el marc del sistema públic de salut de la ciutat de Reus i atesa la força d’obligar de les resolucions del Parlament de Catalunya, el Grup Municipal d’Ara Reus, proposa al ple de l’Ajuntament de Reus l’adopció dels següents acords:

  1. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya al compliment de la resolució de 3 d’abril de 2014 de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya en relació a la incorporació del serveis d’atenció psiquiàtrica d’adults i infants a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
  2. Instar el Govern per tal de què l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus esdevingui l’hospital de referència en atenció psiquiàtrica especialitzada per a infants, joves adults i ancians del conjunt de Catalunya. I, en aquest sentit, que es reforci la seva funció universitària sobre la base de l’ampliació dels llocs assistencials vinculats per a facultatius; així com, el nombre de llocs per a realitzar l’especialització de MIR.
  3. Garantir des de l’Ajuntament de Reus el manteniment al complert de la plantilla i de les condicions laborals de tots els treballadors l’Institut Pere Mata S. A. que està desenvolupant aquestes funcions a l’actualitat i que progressivament haurà de desenvolupar-les en el marc de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus S. A.


PREC PER INSTAL·LAR SENYALITZACIÓ VIARIA A REUS

Al carrer Pintor Fuster de Reus està ubicat un pàrquing de camions. Per aquest aparcament entren i surten una gran quantitat de vehicles pesats que han de circular pels carrers confrontats.

Una de les vies d’entrada dels camions i tràilers és la carretera C-14, entrant per l’autovia de Salou. És en aquest punt on alguns vehicles pesats que entren pel carrer Flix si s’equivoquen s’endinsen en uns vials molt estrets que en ocasions han dificultat les maniobres de canvi de ruta dels camions i han ocasionat les trucades d’alguns veïns al nostre grup municipal.

Es per aquest motiu que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

  1.  Que s’instal·li senyalització viaria que dirigeixi als vehicles al pàrquing de camions del carrer Pintor Fuster en una de les dues glorietes del carrer Flix abans d’arribar al final del carrer.


Com col·laborar amb AraCatalunya?