Utilitzem cookies pròpies i de tercers i altres tecnologies per emmagatzemar i administrar les preferències de l'Usuari, habilitar contingut recol·lectar dades analítiques i d'ús, així com per a garantir el correcte funcionament d'aquesta web. Si continueu navegant per aquesta web, estarà acceptant seva instal·lació en els termes indicats a la nostra Política de Cookies. Més informació

Propostes presentades

DESEMBRE
2015
Ple municipal 28/12/2015

ple-municipal-28122015


MOCIÓ PER LA CREACIÓ DEL BANC DEL TEMPS

Els Bancs de Temps s'han creat des de fa temps per tots els racons del món per apropar les persones, desenvolupant valors de cooperació i solidaritat i espais per a compartir.

Els Bancs de Temps estan formats per persones motivades per intercanviar temps, dedicant-lo a tasques puntuals per tal de resoldre les necessitats de la vida diària mai des d'un punt de vista laboral. Es motiva els veïns a conèixer-se i ajudar-se, donant valor als petits treballs que es desenvolupen dins del dia a dia, a més de, en certs casos, facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar de moltes persones.

La unitat d'intercanvi i de valor és el temps, independentment del servei que s'ofereixi o que es rebi. Tots els serveis tenen el mateix valor, és a dir, tot val el temps que es triga a dur a terme qualsevol acció. En aquests Bancs, el temps és la riquesa principal i, per tant, la unitat de valor.

En aquests Bancs, els individus intercanvien, sempre a títol voluntari, les habilitats, tasques i hobbies que cadascú pugui aportar amb reciprocitat mútua, evitant que les tasques a desenvolupar siguin una cobertura de treball encobert o remunerat.

Algunes de les tasques a intercanviar al Banc poden ser: ensenyament de tasques i petites solucions domèstiques, ajuda a les persones en tasques quotidianes, intercanvi d'idiomes, compartir coneixements informàtics, musicals, activitats d'oci...

Creiem que impulsar aquesta iniciativa a Reus comportaria importants beneficis per als ciutadans de a nostra ciutat derivats de promoure i facilitar la necessària cohesió entre els ciutadans dels diferents barris del municipi, així com la seva major implicació en la vida social i ciutadana de la ciutat, aspectes que considerem fonamentals en un moment com l'actual.

Hi ha una extensa massa d’opinió que coincideix en què no ens trobem davant una simple crisi econòmica sinó amb una crisi de sistema (crisi econòmica, de consum, política i de valors) i un canvi de paradigma i també amplis sectors coincideixen en titllar d’obsolet el model basat en l’espiral de producció-consum que resulta totalment insostenible des del punt de vista ecològic i també des del punt de vista social.

De la societat civil ha començat a sorgir moltíssimes iniciatives, com són el bancs del temps que es facilita l’accés a diferents recursos i serveis a través de pràctiques d’intercanvi, compartir i, fins i tot, la completa gratuïtat.

Prova d’aquest canvis són el bicing o plataformes digitals per escoltar música o mirar pel·lícules sense tenir-les en propietat. I conceptes com col·laboració, pear-to-pear (P2P), horitzontalitat i coneixement obert ja no només s’apliquen a internet sinó en el món físic: en l’educació, en el consum, en la producció, etc.

Molts experts consideren el consum col·laboratiu com quelcom més que una moda, el consideren l’inici d’un nou paradigma de consum basat en primar l’ús i l’accés davant la possessió i la propietat i que el valor que genera no és només econòmic, sinó també social, mediambiental, de temps i de qualitat de vida. L’any 2010, en un reportatge de la revista Time, es considerava el consum col·laboratiu com una de les 10 idees que canviaran el món.

La gamma de consum col·laboratiu creix dia a dia i en tots els àmbits: compartir cotxe, places de garatge, intercanviar casa o favors, vendre roba de segona ma, compartir espais de treball (coworking), reparacions, deixar instruments musicals, regalar coses que no serveixen, bancs dels temps, mercats d’intercanvi, finançament col·lectiu (crowdfunding), horts compartits (landshare), cooperatives de consum, cooperatives d’habitatges, etc.

Ja hi ha diferents administracions locals, com per exemple l’Ajuntament de Sant Cugat, que impulsen el consum i l’economia col·laborativa.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següent acord:

  1. Que l’Ajuntament de Reus impulsi o cerqui una entitat de la ciutat que de forma col·laborativa que pugui liderar la creació d’un banc del temps destinat a persones emprenedores, freelances, autònomes, ONGS, activistes, creatives que treballin en els seus projectes empresarials, socials o creatius.
  2. Que l’Ajuntament de Reus posi facilitats en la cerca i cessió d’un espai físic on es pugui portar a terme el banc del temps per realitzar tallers formatius, xerrrades o cursos dissenyats pels mateixos usuaris.
  3. Crear un espai web propi, dins la web de l’Ajuntament o connectada a ella, dedicat al consum col·laboratiu en el que s’informi dels mercats d’intercanvi que se celebren al municipi, els bancs del temps que hi ha a la ciutat, cooperatives de consumidors, espais coworking, el projecte de masoveria urbana i on també hi hagi un servei de contacte entre les persones que vulguin compartir cotxe per trajectes similars, pàrquings i d’altres objectes materials.
  4. Fer campanyes específiques de comunicació per promoure les diferents opcions de consum col·laboratiu que es donin en el municipi.


Com col·laborar amb AraCatalunya?