Propostes presentades
2015
ple-municipal-13032015
MOCIÓ PERQUÈ LA CIUTAT DE REUS DESENVOLUPI UNA ESTRATÈGIA PER ESDEVENIR CIUTAT CAPDAVANTERA EN RESILIÈNCIA URBANA
Al llarg de la història les ciutats han dut a terme accions de millores que les han fet més resilient en l’àmbit urbà, tant després d’episodis climatològics intensos, com arran d’insuficiències tecnològiques i dels serveis.
El terme resiliència es refereix a la capacitat d'un material per tornar al seu estat inicial després d'un impacte. Què té a veure això amb la resistència urbana? Doncs, la resiliència urbana és la capacitat d'una ciutat exposada a una amenaça per resistir, absorbir, adaptar-se i recuperar-se dels seus efectes de manera oportuna i eficient, el que inclou la preservació i restauració de les seves estructures i funcions bàsiques. Aquesta resiliència està vinculada als conceptes dinàmics de desenvolupament i de creixement urbà.
La resiliència urbana no és una tècnica de gestió d'emergències, és alguna cosa més. És més aviat una invitació a tenir una nova mirada sobre el desenvolupament de la ciutat. Atès que els éssers humans exhibim una observable tendència a desenvolupar-nos en la direcció de les imatges positives del futur que anticipem, la resiliència és un vector positiu d'avanç social. Té per tant un valor com a guia de l'estratègia de creixement urbà. En els propers anys veurem com el concepte de resiliència substitueix progressivament al concepte de sostenibilitat.
Una ciutat resilient no és només una ciutat que es protegeix per fer front a les situacions crítiques i impactes que espera rebre, ja sigui perquè els ha patit en el passat o perquè preveu que impactin en el futur, és una ciutat amb capacitat de planificar i gestionar de manera eficient els seus serveis i recursos. La gestió dels serveis urbans comporta una gran complexitat a causa dels múltiples agents que intervenen en el procés. Es tracta de treballar per construir les eines i les estructures organitzatives necessàries que permetin abordar la gestió de la ciutat de la manera transversal i intersectorial que la cada vegada més complexa realitat urbana requereix
Un exemple representatiu de projecte implementat a la ciutat desenvolupat en el context de resiliència és el que ha derivat en un nou model de gestió dels túnels urbans de Barcelona. Aquest nou model agrupa els diferents contractes de manteniment, abans dispersos i dependents d’àrees i equips diferents, en un de sol que integra tots els túnels urbans (exceptuant els de rondes),i permet fer-ne una gestió molt més eficaç i segura.
Els objectius de les ciutat resilients són augmentar la comprensió i fomentar el compromís dels governs locals i nacionals perquè la reducció de riscos i la resiliència als desastres naturals o que estiguin produïts per l’efecte humà a la via urbana, siguin una prioritat de les seves polítiques.
Els deu aspectes bàsics pel desenvolupament de les ciutats resilients són:
- Marc institucional y administratiu
- Finançament i recursos
- Avaluació de riscos multi - amenaça
- Protecció, millora i resiliència de les infraestructures
- Protecció de les instal·lacions vitals: Educació i salut
- Reglamentació de la construcció i planificació territorial
- Capacitació, educació i conscienciació pública
- Protecció del medi ambient i enfortiment dels ecosistemes
- Preparació, alerta avançada i respostes eficaces
- Recuperació y reconstrucció de comunitats
Actualment existeix una xarxa de ciutats resilients entre les quals es troben Barcelona, Tremp, La Garrotxa i Paris, Londres, Singapur, o Chicago, entre altres; s’uneixen a un grup internacional d’avantguarda per preparar-se proactivament per tal d’enfrontar qualsevol repte futur. L’objectiu és actuar per millorar la capacitat de resposta de la ciutat davant impactes per tal de minimitzar-ne els efectes, però sobretot, de manera proactiva per prevenir que s’arribin a produir en tots aquells casos en que sigui possible, treballant, en definitiva, per convertir-nos en una ciutat més resilient que garanteixi la seguretat i la qualitat de vida de tots els ciutadans.
Les ciutats resilients disposen d’una Central d’Operacions que gestiona les incidències detectades en l’espai públic pels ciutadans, la Guàrdia Urbana o altres serveis proactius, que afecten els serveis d’Hàbitat Urbà, i que requereixen una acció i reparació urgent. Funciona els 365 dies a l’any i té com a missió principal actuar amb celeritat davant les incidències i les emergències que es produeixen a la ciutat. La Central rep els avisos dels serveis proactius o de la ciutadania i gestiona els operatius amb equips d’acció immediata que es distribueixen per la ciutat, garantint la ràpida reducció o eliminació dels perills localitzats a l’espai públic de la ciutat, de recollida o neteja, clavegueram, fonts, pavimentació i calçades, infraestructures viàries, senyalització, parcs, jardins i espais verds, elements i estructures urbanes, biodiversitat i obres urbanes.
Amb la nova estratègia de resiliència, Reus interaccionant amb tots els agents de la ciutat com són administració, empreses municipals entitats de servei i la ciutadania podria assumir un nou rol estratègic com a vèrtex de coordinació i comunicació en la gestió de les incidències i situacions crítiques que la ciutat afronta, entre els diferents agents i operadors –públics i privats- que intervenen en la gestió dels serveis urbans.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l'Ajuntament de Reus fomenti la creació d’una entitat o departament determinat dins l’administració municipal per que dirigeixi les accions de coordinació entre tots els departaments i actors involucrats en millorar la resiliència davant les crisis i la minimització de riscos per que aquestes crisis no afectin al normal funcionament de la ciutat.
MOCIÓ PER FER EFECTIUS ELS INCENTIUS PER A LA REHABILITACIÓ DE LA VIVENDA ANTIGA A REUS I LES INSPECCIONS TÈCNIQUES D’EDIFICIS
L’Ajuntament de Reus té a la disposició dels edificis del casc antic i eixamples antics de la ciutat unes subvencions per al foment de les iniciatives privades de rehabilitació d’habitatges que sota el nostre punt de vista s’haurien d’ampliar a tot el marc geogràfic de la ciutat.
Des d’Ara Reus ja varem presentar una moció en aquesta línia el passat 15 de febrer del 2013 i defensem que aquestes subvencions s’haurien de fer efectives tant al nucli antic com a la resta de la ciutat. D’una banda, veiem que les mesures existents per promoure la rehabilitació dels edificis antics no són suficients, donat que al centre hi ha un gran nombre d’edificis en estat de mala conservació, abandonats i fins i tot tapiats.
Per això defensem que s’han de buscar fórmules per que aquests ajuts siguin suficientment atractius per que els propietaris de les edificacions s’impliquin en la rehabilitació de les façanes i de l’interior dels edificis.
Tot i tenint en compte que millorar els edificis amb deficiències del nucli antic és d’especial interès per l’alt nombre d’edificacions antigues concentrades al centre i pel seu alt protagonisme turístic i comercial, creiem que aquest pla de subvencions per la reforma dels edificis antics s’hauria d’ampliar per fases a la resta de la ciutat.
Segons el Pla Local d’Habitatge de Reus la nostra ciutat tindria 4.594 habitatges construïts amb anterioritat a l’any 1922; 5.581 construïts entre els anys 1922 i 1964; 19.090 construïts entre 1965 i 1980; 10.663 entre 1966 i 2000; i 5.670 construïts entre 2001 i 2006.
Els edificis antics haurien de passar les inspeccions determinades a tal efecte per la Generalitat per tal de salvaguardar les condicions mínimes d’habitabilitat. En aquest sentit, segons les dades de 2014, a la província de Tarragona nomes el 3 per cent de les edificacions susceptibles de realitzar la ITE (Inspecció Tècnica d’Edificis) l’havien fet efectiva. Aquesta fallida del pla de ITE ha estat ocasionada per la crisi econòmica, i per la falta de sancions per aquells propietaris que no realitzen la inspecció. Això va ocasionar que a l’agost de 2014 es publiqués un nou decret sobre la inspecció tècnica dels edificis, segons la qual els ajuntaments podran requerir la ITE, malgrat que l’edifici no tingui 45 anys d’antiguitat, quan hi hagi situacions de risc.
Pel que fa a l’administració competent per tramitar i atorgar el certificat d’aptitud, s’estableix que serà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, tret d’aquells supòsits en què l’ens local corresponent, manifesti el seu interès a fer-ho; en aquest cas l’Ajuntament de Reus, caldrà simplement que amb caràcter previ ho comuniqui a la Generalitat de Catalunya.
Amb la finalitat d’evitar casos de degradació del parc immobiliari, esfondraments perillosos per la seguretat dels ciutadans i per intentar que el parc immobiliari de la ciutat de Reus tinguin les màximes garanties de gaudir d’habitatges amb les condicions adequades, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Impulsar i promoure una revisió de l’estat actual de les inspeccions tècniques d’edificis a la ciutat de Reus.
- Promoure la rehabilitació d’edificis i habitatges edificats fins al 1920.
- Fer efectiva la concessió d’ajuts al les reformes dels edificis del centre urbà i eixamples antics, i ampliar aquestes subvencions a tot el marc geogràfic de la ciutat.
- Tancar convenis de col·laboració amb el col·legi d’arquitectes i la cambra de la propietat urbana per coordinar les diferents accions a emprendre.
PREC PER L’AMPLIACIÓ DE LA LÍNIA DE L’AUTOBÚS MUNICIPAL 20
Amb la imminent inauguració del nou edifici de la Seguretat Social de la plaça Gandhi els veïns de la zona han detectat algunes necessitats que tindrà el barri en matèria de mobilitat i que des de l’Ajuntament ens podríem avançar i oferir una solució.
Es tracta d’ampliar la línia 20 de l’autobús municipal. En primer lloc, el recorregut que l'autobús urbà faria procedent del Centre i Hospital i en sentit Barri Immaculada, seria entrant a la Plaça Gandhi des de països catalans pel Carrer Antoni de Bofarull, fent la parada davant de l'edifici de la seguretat social, fent la volta a la plaça i tornant a sortir cap a Països Catalans i continuant el recorregut habitual.
La segona ampliació seria el recorregut que l'autobús urbà faria procedent del Barri Immaculada i en sentit Centre i Hospital, entrant des de països catalans al carrer Antoni de Bofarull fins a arribar a la plaça Gandhi, fent la volta a la plaça i abans de deixar-la on faria la seva parada. A continuació tornaria a sortir a Països Catalans i continuaria el seu recorregut habitual.
L’objectiu d’aquest prec també és donar cobertura a unes necessitats de mobilitat i transport públic que el Barri té, atès que no hi ha cap autobús que circuli per aquest carrers. Per Tant, la modificació del recorregut seria mínima, i donaria cobertura al Barri de l'Antic Velòdrom i sobretot al nou edifici de la seguretat social.
És per tots aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent prec:
- Que s’estudiï la possibilitat d’ampliar les línia d’autobús municipals 20 perquè arribi fins a la nova seu de la Seguretat Social de Reus ubicada a la plaça Gandhi.
PREGUNTA SOBRE L’ENDEUTAMENT DE L’AJUNTAMENT DE REUS
Els problemes d'endeutament i finançament de l'Ajuntament de Reus han Estat constants durant tota la legislatura i l'Alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha intentat donar explicacions en diverses ocasions el greus problemes de liquiditat que pateix el nostre consistori però sota el nostre criteri aquestes explicacions no han estat del tot transparents i massa sovint als regidors de la oposició ens ha mancat informació tant en sessió plenària com amb documentació que hem sol·licitat i no se’ns ha facilitat.
La manca d’informació en els darrers mesos ha fet que es generin molts dubtes de l’estat actual en el que es troben les finances i l’erari municipal.
No és la primera vegada que el nostre grup municipal fa preguntes en aquesta línia, però si bé és cert que en dos mesos finalitzarà la legislatura i que volem estar assabentats de quin és l’estat real dels comptes de l’Ajuntament.
És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa les següents preguntes:
- Quina és la quantia total que té endeutada la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Reus?
- Quin és el deute que té l’Ajuntament de Reus amb els proveïdors i quin és el període mig de pagament?
- Quina és la quantia total d’endeutament de té l’Ajuntament de Reus a dia d’avui.