Propostes presentades
2013
ple-municipal-11012013
RESOLUCIÓ PER DONAR SUPORT A l’ACORD DE LA JUNTA DEL CONSELL INTERUNIVERSITARI DE CATALUNYA SOBRE IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
Atès que el Govern i totes les universitats catalanes, tant públiques com privades, es van comprometre el passat 14 de desembre en defensa de la immersió lingüística i d’un model propi i coordinat d’accés a l’ensenyament universitari.
Atès que la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), convocada de manera extraordinària per avaluar l’impacte de l’avantprojecte de Llei de Millora de la Qualitat Educativa en el sistema d’educació superior, va aprovar per unanimitat un acord en defensa de la immersió lingüística i d’una prova coordinada d’accés a les universitats catalanes si s’elimina la selectivitat.
Atès que després de la Junta del CIC el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu MasColell, va criticar els efectes de la LOMCE en el sistema universitari “perquè afecta al nervi del país, que és la llengua, però també perquè qüestiona altres processos que funcionen correctament ”. Mas-Colell també va defensar l’establiment d’una prova comuna per accedir al sistema amb el català inclòs ja que “s’han d’avaluar totes les capacitats dels alumnes i el català n’és una”. El conseller també va agraïr a les universitats el seu compromís en defensa de la llengua “que demostra que la universitat no està aïllada de la resta del país”.
Atès que el president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, va destacar “la unanimitat amb què les universitats s’han sumat a l’acord”. Grau també va afirmar que qüestionar el català com fa la LOMCE “posa en perill la cohesió social” mentre que eliminar les PAU “trenca un mecanisme d’accés que ha funcionat molt bé perquè, entre d’altres motius, assegura la igualtat en l’accés a la universitat en funció del mèrit”.
Atès que a la Junta extraordinària del CIC també hi van assistir els rectors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional, la Universitat Abat Oliba, la Universitat de Vic i la Universitat Oberta de Catalunya. També hi assistiran el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, el director general d’Universitats, Lluís Jofre, i el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina.
L’acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya sobre immersió lingüística i el futur de l’accés a les universitats públiques de Catalunya exposa el següent:
A la vista de l’actual esborrany de la LOMCE presentat pel MECD, la Junta vol manifestar-se en dos temes concrets:
• Cal defensar la immersió lingüística a les escoles
La Junta manifesta el seu suport al model d’immersió lingüística a les escoles
catalanes després d’una consolidada història d’èxit en la formació de les persones i en la construcció nacional catalana.
• Cal defensar un accés universitari coordinat
- La Junta vol manifestar que des de fa 35 anys s’ha anat desenvolupant a Catalunya una perfecta coordinació entre les universitats i la Generalitat de Catalunya per a fer possible un accés als estudis universitaris ordenat, basat en Proves d’Accés i en un Procés de Preinscripció, que garanteixin en tot moment la igualtat d’oportunitats basant-se en la capacitat i els mèrits acadèmics.
- D’acord amb l’Article 172 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya pot correspondre al Govern de l’Estat dictar normatives bàsiques d’accés als estudis universitari però correspon a la Generalitat de Catalunya vetllar (172.2.d) per “la regulació del règim d’accés a les Universitats”. Per tant, Administració i universitats manifesten la seva voluntat de seguir cooperant en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya per assegurar, com fins ara, un accés coordinat.
- La Junta manifesta la seva voluntat d’estudiar i oferir als batxillers de Catalunya, en cas que s’implantés una revàlida per a l’obtenció del títol de batxillerat, una prova coordinada d’accés als estudis universitaris que complementés la revàlida. Aquesta prova, a realitzar de forma anònima i simultània a les universitats públiques, inclouria proves específiques ponderades de matèries relacionades amb els graus pertinents i, per als estudiants de secundària de Catalunya, una prova de llengua catalana.
- La Junta considera imprescindible mantenir el Procés de Preinscripció per a les universitats públiques i de Vic basat en la nota final d’accés fruit de la ponderació de la revàlida (60%) i de les proves complementàries (40%). El procés de preinscripció ha de garantir, d’acord amb l’oferta de places i llur demanda, un accés ordenat d’acord amb una llista de preferències de l’estudiantat.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l'Ajuntament de Reus doni ple suport a l’acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya sobre immersió lingüística i el futur de l’accés a les universitats públiques de Catalunya.
- La notificació d’aquesta resolució al Parlament de Catalunya, als grups i subgrups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya.
MOCIÓ PER LA NO APLICACIÓ DELS RECARRECS EN LES DEMORES DELS PAGAMENTS DE LES TAXES MUNICIPALS A LES FAMÍLIES QUE ESTIGUIN EN SITUACIÓ DE DESOCUPACIÓ LABORAL I/O RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL
L’atenció a les persones és un dels eixos principals de la política d’Ara Reus i en les darreres setmanes hem rebut en el nostre despatx municipal a diverses persones i famílies amb problemes econòmics, en risc d’exclusió social, totes elles en situació de desocupació laboral.
Actualment hi ha un creixement preocupant d’augments de situacions de risc d’exclusió social que, principalment venen provocades per l’augment de l’atur que ha provocat un nombre creixent de llars que no tenen cap tipus d’ingressos.
Una de les principals conseqüències de la crisis econòmica que estem patint a la nostra ciutat i al nostre país és l’elevat i indeterminable augment de la xifra de desocupats laborals que estan assolint nivells que mai abans havíem conegut a la ciutat de Reus. L’atur segueix creixent a la nostra ciutat i marca un nou rècord històric. Prenent com a base les dades publicades pel Ministeri de Treball es recull que en el mes de setembre de 2012 l’ increment de l’atur a Reus va ser d’un 2,71% arribant a les 10.277 persones aturades; en el mes d’octubre es va disparar l’augment un 2,81% i en el mes de novembre tornar a augmentar un 1,82 % arribant a la xifra de 10.758 persones.
Una de les dades més dramàtiques és que al nostre país hi ha més 1.700.000 llars en els que tots els membres estan en situació de desocupació, la major xifra registrada fins a dia d’avui, el que suposa una situació insostenible per a moltes llars que es veuen avocades a la pobresa.
A més de l’esclat de la crisi, hem d’afegir els problemes de pagament hipotecaris a les que es veuen avocades aquestes famílies. Quan això succeeix, les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social.
Reus no és aliè a aquesta situació. Les dades d'atur estan experimentant increments al ritme de l'evolució de crisi econòmica i darrerament està començant a penetrar en els municipis aparentment més rics, que havien mostrat, fins ara, certa impermeabilitat al creixement de les xifres d'atur.
Al seu torn, un dels impostos que més pujades ha experimentant en els últims temps, com a conseqüència de l'aplicació del decret ministerial que obliga a la pujada del tipus de l'impost, és el de béns immobles de naturalesa residencial. Aquesta situació ha provocat grans pujades en la quantitat a pagar l'IBI per als contribuents del nostre municipi, posant en serioses dificultats a col · lectius en situació delicada, com les famílies amb tots els seus membres en atur.
A la nostra ciutat, durant el 2012 es va aplicar la pujada del 10% imposat pel govern de Mariano Rajoy més una pujada del 7% que l'equip de govern municipal va aprovar a l'octubre del 2011 el que va suposar un increment del 17%. Aquest fet significa una clara vulneració a l’autonomia local dels municipis i en cap cas pot ser una mesura econòmica amb voluntat de substituir les mesures estructurals que el món local hauria de promocionar de forma individual.
L’increment dels impostos directes només són una solució pressupostària conjuntural que no soluciona el problema de l’infrafinançament local i afegeix major incertesa en les finances del món local.
Pensem que l’IBI, ha de contemplar un sistema de tarifació social, que s’ajusti a la renda individual o familiar, que estableixi el principi de progressivitat i, per tant, d’equitat.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l'Ajuntament de Reus no apliqui els recàrrecs per les demores dels pagaments de les taxes municipals sempre que hi hagi una justificació de situació de desocupació laboral i/o que la situació familiar sigui de precarietat i risc d’exclusió social.
MOCIÓ PER A LA CREACIÓ D’AJUDES PER A ACTIVITATS EMPRESARIALS I COMERCIALS
Davant la greu i prolongada crisi econòmica que afecta a Reus, en pocs anys s'ha passat d'una situació de plena ocupació a unes xifres d'atur insuportables. Actualment hi ha 10.803 aturats al municipi, patint les conseqüències de les polítiques de contenció que el govern central trasllada als ajuntaments en forma de restriccions i prohibicions a la contractació, es converteix en necessitat plantejar solucions locals a la desocupació i l'estancament de l'activitat econòmica, comptant amb la participació de tots els agents implicats.
Reus compta amb importants empreses i un sector comercial i de serveis que han de ser el motor de desenvolupament per a la creació d'ocupació. També tenim diversos polígons industrials i infraestructures que situen a Reus en una ciutat amb oportunitats per atreure nous projectes, així com una generació de joves formats, que al seu torn, poden crear noves iniciatives d'ocupació en la nostra localitat.
Entenent que, l’Ajuntament és l'administració més propera al ciutadà i per tant el que més capacitat té d'actuar de manera immediata en el territori, com a entitat pública que es sensibilitza amb la realitat de manera directa i permanent i reconeixent que els ajuntaments no són aliens a la greu situació social i econòmica, ni la permanent destrucció de llocs de treball, Ara Reus, més enllà de les competències que les diferents administracions tenen per llei, com una obligació principal per les entitats locals la definició d'una estratègia clara per al foment de l'activitat econòmica, per facilitar la implantació de noves inversions empresarials i la formació i qualificació dels recursos humans del territori, amb l'objectiu central de la creació d'ocupació.
Tot reconeixent les limitacions que el nostre Ajuntament té d’acord amb la legislació actual, entenem que tenim l'obligació i l’oportunitat de convertir-lo en un espai institucional i ciutadà per al desenvolupament econòmic, en un facilitador per al progrés econòmic i social del territori, per al dinamisme empresarial i per a la inserció laboral, implementant a nivell local solucions concretes que contribuiran a la gestió del problema.
El nostre municipi ha engegat durant el 2012 una línia d'ajuts municipals per a la creació d'ocupació als menors de 30 anys en la que es subvencionava amb 3.000 euros una desena d'empreses que van presentar plans de creixement enfocats a la innovació i la internacionalització que incloguessin una nova contractació d'un jove format menor de 30 anys. Tot i veure amb bons ulls aquesta iniciativa, creiem que el nostre Ajuntament hauria d’ampliar les línees d’ajuts que vagin dirigides a la captació de petites i mitjanes empreses que es vulguin instal·lar en sòl industrial reusenc.
En el programa electoral d’Ara Reus es recull la voluntat de combatre contra l’ATUR, i és per això que considerem la possibilitat i oferim eines que faciliten la captació de nova activitat industrial i comercial que es tradueix en la creació de nous llocs de treball per als ciutadans de Reus.
Estem convençuts que les autoritats locals poden i han d'esdevenir subjectes actius per dinamitzar els mercats de treball territorials, contribuint no només al foment de noves inversions empresarials, sinó també a la qualitat de l'ocupació que es pugui generar, contactant directament amb el teixit empresarial per conèixer les seves necessitats reals, i facilitar els seus nous projectes de generació d'ocupació en el municipi i fomentant la participació i cooperació de sindicats i col·lectius socials en el disseny de fórmules cooperatives que canalitzin la contractació en l'àmbit local.
A més Reus ha patit la marxa i la deslocalització en els darrers anys d’empreses reusenques que s’han traslladat a poblacions veïnes amb l’única finalitat d’estalviar-se grans quantitats econòmiques per via dels impostos municipals.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l'Ajuntament de Reus redacti unes noves bases per impulsar la promoció i la captació de noves activitats comercials i que contribueixin a la creació d’ocupació i desenvolupament econòmic.
- Que l'Ajuntament de Reus ofereixi bonificacions en les taxes municipals a totes aquelles indústries, grans empreses, PIMES i comerços que s’instal·lin durant el 2013 en sòl industrial del nostre municipi.
PREGUNTA PER L’ACLARIMENT DE L’INCLUSIÓ DELS CONVENIS ENTRE L’AJUNTAMENT I REDESSA EN EL PRESSUPOST MUNICIPAL
Donada la falta d’aclariment, al nostre entendre, de l’exposició de motius que va donar l’equip de govern en el passat ple municipal en el que va quedar de manifest la no incorporació en el pressupost municipal del 2013 la partida corresponent al conveni que vincula les obligacions de pagament reconegut pel conveni que té l’Ajuntament de Reus amb REDESSA signat el 17 de juliol de 2008 en el que es vincula l’encàrrec de construcció de l’edifici TECNOPARC i el 2 de maig de 2011 va signar també la modificació del mateix conveni en els que es fan constar les obligacions financeres que té l’Ajuntament amb la seva empresa municipal.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:
- Estava reconegut en el pressupost del 2011 el conveni que té l’Ajuntament de Reus amb REDESSA signat el 17 de juliol de 2008 en el que es vincula l’encàrrec de construcció de l’edifici TECNOPARC i el 2 de maig de 2011 va signar també la modificació del mateix conveni en els que es fan constar les obligacions financeres que té l’Ajuntament amb la seva empresa municipal?
- Estava reconegut en el pressupost del 2012 el conveni l’esmentat conveni en l’exposició de motius?
- A quines empreses municipals es van destinar la partida de 6,1 M€ corresponents al pressupost de l’exercici 2011, concretament del programa 920500, partida econòmica de recursos generals 74900 i com a denominació Serveis Generals Pla d’Acció Municipal a Societats Mercantils Municipals o Provincials?
- Consideren vostès coherent que s’ajusta a la realitat pressupostària la no incorporació en el pressupost municipal del 2013 el conveni que vincula les obligacions de pagament reconegut pel conveni que té l’Ajuntament de Reus amb REDESSA signat el 17 de juliol de 2008 en el que es vincula l’encàrrec de construcció de l’edifici TECNOPARC i el 2 de maig de 2011 va signar també la modificació del mateix conveni en els que es fan constar les obligacions financeres que té l’Ajuntament amb la seva empresa municipal?
PREGUNTA DE SEGUIMENT EN RELACIÓ A L’AMPLIACIÓ DE FREQÜÈNCIES EN LES LÍNEES D’AUTOBUSOS L 40 I L 50
El passat 13 d’abril de 2012 es va aprovar en sessió plenària una moció que va presentar el grup municipal Ara Reus en la que demanàvem l’ampliació o implantació de la freqüència horària en el servei d’autobús urbà a primera hora del matí (entre les 7 i les 8), al migdia (entre 14 i 15 hores) i per la tarda (entre les 19 i les 20 hores) a les línees L-40 i L-50.
També es demanava que la línea L-40 ampliï el seu recorregut fins a la urbanització Aigüesverds i que la línea L-50 ampliï el seu recorregut fins a la urbanització Mas Carpa.
La urbanització Aigüesverds no disposava del servei d’autobús urbà tot i pertànyer al nostre terme municipal. La proposta que es va fer des d’Ara Reus en aquest cas era ampliar el recorregut de la L-40, que arribava fins la urbanització Blancafort, i que tant sols està a 2 quilòmetres de distància.
La mateixa L-40 que arriba a la urbanització Blancafort només tenia un servei a les 07:45 del matí. La proposta en aquest sentit era que hi hagués com a mínim serveis a les hores puntes de primera hora del matí (entre les 7 i les 8), al migdia (entre 14 i 15 hores) i per la tarda (entre les 19 i les 20 hores).
Un cas molt similar el trobàvem al Mas Carpa, on no hi arribava cap autobús urbà tot i que la línea L-50 té el seu recorregut per l’àrea del Tecnoparc que es dirigia cap a l’aeroport.
A dia d’avui no hem vist cap acció de promoció del transport urbà d’aquestes línees i desconeixem quines han estat les actuacions que s’han dut a terme.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa la següent pregunta:
- S’han fet les ampliacions de freqüències de les línees L40 i L50 en el seu pas per les urbanitzacions Aigüesverds, Blancafort i Mas Carpa tal i com es va aprovar en el ple del 13 d’abril de 2012?