Ple municipal 14/10/2013

MOCIÓ PERQUÈ L’AJUNTAMENT DE REUS S’ADHEREIXI A LA XARXA RESCAT I AL PROGRAMARI SIPCAT

La xarxa RESCAT és la xarxa de radiocomunicacions dels cossos operatius del Departament d’Interior i d’altres agents públics relacionats amb la gestió de les emergències de Catalunya (Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana de Barcelona, Servei d’Emergències Mèdiques, Agents Rurals, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General de Protecció Civil, policies locals i tots els ajuntaments sense policia local.

A diferència dels operadors de telefonia mòbil, la xarxa pretén arribar a tots els indrets on siguin necessàries les comunicacions, tant a nuclis de població com a tot el territori rural, i aporta un grau de fiabilitat major per garantir la disponibilitat del servei en tot moment i especialment en situacions d’emergència.

La xarxa està, a més, especialment dissenyada perquè sigui més robusta i fiable, sobretot en casos d’emergències, ja que no se satura per trucades de mòbils, té més cobertura que la telefonia convencional i resisteix en cas de manca de subministrament elèctric. Garanteix també la confidencialitat en les comunicacions i dades.

Entre les característiques de la xarxa RESCAT destaca la possibilitat de tenir localitzats tots els terminals i vehicles equipats d’emissores mitjançant un sistema GPS, cosa que permet visualitzar en tot moment on són cadascuna de les unitats operatives.

El Departament d’Interior ha ofert a totes les policies locals de Catalunya que també s’integrin en el mateix sistema de telecomunicacions i ha facilitat dos terminals als alcaldes de tots els municipis sense policia local de Catalunya, que d’aquesta forma estan connectats permanentment amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per comunicar-se en qualsevol cas d’emergència.

Actualment hi ha 41 municipis integrats a la xarxa RESCAT, 58 municipis que ja han signat el conveni d’adhesió o bé l’han aprovat a la seva Junta de Govern o Ple, i 51 municipis en tràmit d’aprovar el conveni. Això suposaria que un 71,43 %  dels municipis catalans i un 85,92 % d’agents de les policies locals treballen, o ho faran en breu, amb la xarxa RESCAT.

A més, el Departament d'Interior, en el marc del projectePISE (Plataforma integrada de seguretat i emergències) ha impulsant un pla global de les emergències per a Catalunya que no sols involucra la Generalitat, sinó també les administracions locals.

El programari SIPCAT parteix d'una aplicació informàtica de seu local ja desenvolupada que ha servit de base per a la construcció del sistema, amb tots els requeriments funcionals i tècnics necessaris per assolir l'objectiu i l'èxit de les accions d'implantació del projecte (programari de gestió integral) a les policies locals de Catalunya.

Les característiques principals d’aquest nou aplicatiu són les següents:

  • Possibilitat de treballar indistintament en local o en remot segons es vulgui, sense necessitat de disposar de costosos servidors en les dependències municipals.
  • Funcionalitats avançades de gestió de la demanda (despatx), gestió i planificació d’activitats, gestió de recursos humans i materials, etc.
  • Quadre d’Indicadors de Gestió d’una policia local.
  • Integració amb Centre d’Atenció de Trucades CAT 112. 
  • Integració amb el SIP dels Mossos d’Esquadra.
  • Integració amb el Servei Català de Trànsit.
  • Integració amb el nou GIS corporatiu.
  • Capacitat d’integració de plataformes de mobilitat (PDA) i certificats digitals, tramitació digital, etc.

Per les informacions que té el nostre grup municipal l’Ajuntament de Reus no està adherit a la Xarxa Rescat ni al programari SIPCAT.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus s’adhereixi que la Xarxa RESCAT i al programari SIPCAT


PREC PER IMPULSAR NOVES INICIATIVES QUE MOTIVIN EL RETORN D’ENVASOS

Són moltes les iniciatives en matèria mediambiental que estan naixent per fer que les ciutat i pobles de Catalunya siguin molt més netes i perquè l’esforç del ciutadà tingui un retorn econòmic que ajuda a pal·liar la crisis.

Una d’aquestes proves pilot de retorn d'envasos s'ha iniciat aquesta setmana a Cadaqués (Alt Empordà) i durarà fins al 30 de juny del proper any. L'objectiu és augmentar el percentatge de reciclatge a través d'un sistema de dipòsit pioner a nivell estatal i de la regió del Mediterrani.

El consumidor paga cinc cèntims de més en el moment de comprar la llauna o els envasos de plàstic de menys de tres litres (aigua, refresc, cervesa i sucs) que recuperarà en el moment de retornar-lo, ja sigui en una màquina expenedora o de forma manual als establiments.

Aquesta és una iniciativa impulsada des de l'entitat sense ànim de lucre Retorna i la Fundació Privada Catalana de Prevenció de Residus i Consum Responsable, amb la col·laboració de l'Agència de Residus de Catalunya.

Mentre el consumidor pot recuperar els 5 cèntims quan retorni l'envàs, els establiments que hi participen rebran tres cèntims per cada envàs que recuperin i s'estalviaran una quarta part de la taxa d'escombraries. Un cop s'han recollit els envasos, es porten a la planta de tractament des d'on es pot fer el recompte per poder retornar periòdicament l'import als establiments. Un cop separat, es premsa i s'envia a una empresa recicladora. Un dels avantatges, expliquen els impulsors, és que s'aconsegueix més material i "de millor qualitat", de manera que també s'impulsa el sector del reciclatge.

Segons el coordinador d'estudis de la fundació citada i membre de Retorna –una plataforma estatal que aplega bona part de les entitats ecologistes i altres organismes–, Víctor Mitjans, fins ara la recollida era "voluntària" i ha donat nivells de recuperació "baixos" (del 20 al 30%). El que s'ha fet és "posar un incentiu econòmic i un valor" a un envàs buit per fomentar la participació dels ciutadans per arribar al 80 o 90%.

Per ara els veïns de les poblacions on s’han dut  a terme les proves pilot veuen positiva la iniciativa, tot i que encara en els primers dies es demostrava que hi havia alguns dubtes sobre el funcionament.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que el l’Ajuntament de Reus, motivat per la regidoria de mediambient, impulsi noves iniciatives com les que s’han dut a terme a Cadaqués perquè es motivi el retorn d’envasos. 


PREGUNTA PER CONÈIXER EL NOMBRES DE MARQUES DE COTXES I VENTA D’ENTRADES D’ EXPRO REUS

Expro/Reus va tancar portes ahir diumenge, 13 d’octubre, i des de la Direcció de Fira i des de la Regidoria de Promoció Econòmica es valora molt positivament aquesta 43a edició.

Des d’Ara Reus ens hem manifestat que l’edició d’enguany ha estat una de les que menys representació de marques de cotxes i utilitaris de games de marques per a usuaris de nivells econòmics mig i mig-alt  han assistit a Expro Reus. Val a dir que de les persones que han visitat la Fira i que a posterior s’han adreçat al nostre grup municipal, la gran majoria coincideixen en que ha estat una de les edicions més pobres, en nombre de diversitat d’expositors i en nombre d’oferta per al visitant.

Des de la Regidoria de Promoció Econòmica s’han fet manifestacions públiques personalitzades a empresaris del sector de l’automoció desacreditant les seves opinions i amb la finalitat de confrontar-los amb els companys sectorials. A més, en cap moment s’ha ofert cap mena de negociació per intentar que la Fira Expro Reus oferís als seus visitants més oferta, que en definitiva és el tot visitant busca en un esdeveniment d’aquestes característiques. A més, des d’Ara Reus creiem que si existeixen acords signats amb els expositors de la fira, aquestos són per complir-los.

Intentar comparar la Expro Reus 2013 amb el saló de l’automòbil de Barcelona  tampoc ha estat una de les millors declaracions que hagin ajudat al sector de l’automoció de la nostra demarcació. Doncs permeteu-me que en primer lloc diferenciem que el Saló de Barcelona és una Fira sectorial del món del motor on assisteixen algunes de les millors marques del món, on les marques més comunes exposen els seus utilitaris però també alguns prototips i és una Fira que supera l’ocupació de 115.000 metres quadrats.

La nostra Expro Reus és la Fira multisectorial més important de Catalunya i hauríem d’intentar que ho seguís sent durant molt anys.

La finalitat de la nostra fira ha de ser tenir la major oferta possible de productes i serveis de diversos sectors perquè el visitant pugui conèixer, comparar, tastar i decidir en les seves compres i des de el nostre punt de vista i la de molts dels visitants i alguns expositors que han assistit a aquesta edició no ha estat així.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Quin és el nombre de marques de cotxes representades en les edicions d’Expro Reus 2010, 2011, 2012 i 2013?

2.- Quin és el nombre d’entrades venudes i visitants de la Fira Expro Reus en les edicions 2010, 2011, 2012 i 2013? 

PREGUNTA SOBRE EL PROGRAMA PAS A PAS

El passat 2 d’octubre va començar a Reus oficialment la novena edició del programa Pas a Pas amb l’objectiu de prevenir i promoure la salut.

Aquest programa i segons la memòria del mateix, ha obtingut diversos premis en els darrers anys.

Des d’Ara Reus valorem molt positivament aquesta iniciativa però val a dir que ens varem adreçar al Regidor d’Esports perquè segons informacions externes aquest programa quedés modificat o fins i tot eliminat com una de les iniciatives del calendari de la regidoria d’Esports.

Tenint en compte la importància  d’aquest programa i pels motius anteriorment citats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Quin és el cost total que té per a l’Ajuntament de Reus – Regidoria d’Esports – el programa pas a pas?

2.- L’ajuntament de Reus mantindrà la seva aportació econòmica en aquest programa?