Ple municipal 13/04/2012

MOCIÓ PER L’Ampliació de freqüències en les línees d’autobusos L 40 i L 50

Els autobusos són una part intrínseca de la vida quotidiana, i juguen un paper fonamental en l'estructura social de moltes ciutats. La ciutat de Reus depèn del servei d’autobusos com a l’únic sistema de transport públic urbà i els autobusos de trànsit locals ofereixen un servei de trànsit públic dins de la nostra ciutat que, normalment cobreixen necessitats de mobilitat de només uns quants quilòmetres.

L’empresa municipal Reus Transport gestiona actualment dotze línies d’autobús que cobreixen tota la trama urbana, però en les darreres setmanes el nostre grup municipal ha rebut un seguit de suggeriments sol·licitant un augment d’algunes freqüències i fins i tot demanant l’ampliació de recorreguts en algunes àrees que actualment tenen un servei insuficient i en alguns casos nul.

Estem parlant de la Urbanització Aigüesverds, Urbanització Blancafort i Mas Carpa.

La urbanització Aigüesverds actualment no disposa del servei d’autobús urbà tot i pertànyer al nostre terme municipal. La proposta que fem des d’ara Reus en aquest cas és ampliar el recorregut de la L-40, que actualment arriba fins la urbanització Blancafort, i que tant sols està a 2 quilòmetres de distància; i que aquest autobús fes un petit recorregut de 2 o 3 aturades per Aigüesverds.

La mateixa L-40 que arriba a la urbanització Blancafort només té un servei a les 07:45 del matí. Els veïns es queixen no només per ser insuficient, si no perquè és surrealista que tinguis un autobús d’anada però que no hi hagi cap servei d’autobús de tornada durant tot el dia. Seria de rebut que hi hagués com a mínim serveis a les hores puntes de primera hora del matí (entre les 7 i les 8), al migdia (entre 14 i 15 hores) i per la tarda (entre les 19 i les 20 hores).

Un cas molt similar el trobem al Mas Carpa, on no hi arriba cap autobús urbà tot i que la línea L-50 té el seu recorregut per l’àrea del Tecnoparc i es dirigeix cap a l’aeroport. Creiem que la mateixa línea es podria aprofitar i podríem ampliar el recorregut pel Mas Carpa oferint 2 o 3 aturades dintre de la urbanització.

Som conscients que en aquestes urbanitzacions arriba el servei d’autobusos de la Generalitat però, tant pels veïns com per ara Reus, pensem que és insuficient i que s’haurien d’ampliar els recursos de mobilitat per a aquests ciutadans. A més, s’ha tenir en compte que els autobusos de la Generalitat tenen les seves parades a l’entrada de les urbanitzacions a tocar de la carretera i no realitza cap recorregut de recollida intern.

És evident que algunes millores en el bus ajudarien a molta de la població de Reus i creiem que aquest esforç no necessitaria d’una gran inversió per part de l’Ajuntament.

Un cop s’efectuessin aquestes propostes, es podria donar peu a una campanya de potenciació del transport públic, un major ús del qual proporcionaria tot un seguit d’avantatges al municipi, com els que citem a continuació:

Des del punt de vista de l’ajuntament o d’altres sectors públics, trobem que aquesta seria una petita inversió que suposaria un importat increment en la qualitat de vida dels habitants de Reus.

Degut a la crisis econòmica, si donem facilitats als usuaris a utilitzar el transport públic estem generant un estalvi en el consumidor i un augment d’ingressos en l’empresa de transports. A més, una millora en la qualitat del bus donaria peu a tot un seguit d’altres millores que es notarien indirectament a llarg termini.

És evident que un major ús del transport públic va lligat a una menor contaminació del nostre ambient, ja que elimina la dels transports privats que farien servir totes aquelles persones que opten pel bus.

Una altra conseqüència positiva d’un major ús de l’autobús és la menor probabilitat d’accidents de trànsit, sobretot entre els joves, molts dels quals es veuen obligats a utilitzar la moto com a transport per desplaçar-se, i en segons quines circumstàncies, aquest transport pot arribar a resultar perillós.

Atès que el resultat de l’exercici de l’empresa Reus Transport del 2011 ha estat gairebé de 12.000 euros de benefici.

Atès que en el transcurs del 2012 hi ha hagut un fort increment en el nombre de viatgers respecte el 2011.

Atès que amb aquest augment en el nombre de viatgers també hi haurà un més que probable augment d’ingressos en el present exercici.

Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que s’ampliï o s’implanti la freqüència horària en el servei d’autobús urbà a primera hora del matí (entre les 7 i les 8), al migdia (entre 14 i 15 hores) i per la tarda (entre les 19 i les 20 hores) a les línees L-40 i L-50.

2.- Que la línea L-40 ampliï el seu recorregut fins a la urbanització Aigüesverds.

3.- Que la línea L-50 ampliï el seu recorregut fins a la urbanització Mas Carpa.



MOCIÓ PER La instauració de la zona 30 a lA segona anella

La transformació urbanística que ha experimentat Reus en els últims anys s’ha fonamentat en una planificació de la xarxa viària que prioritza la circulació dels vehicles de motor sobre la de les altres opcions de desplaçament. El creixement del parc automobilístic ha accentuat aquesta tendència i ha afavorit una distribució poc equitativa de l’espai públic.

Tot i que els vehicles de motor juguen un paper fonamental en el desenvolupament d’un gran nombre d’activitats i en el transport de béns i persones que garanteixi un cert grau de comoditat, la xarxa viària s’ha de planificar a partir d’una sèrie de jerarquies que permetin la coexistència equitativa entre tots els usuaris de l’espai públic i, fins i tot, en alguns casos, donant prioritat a alguns d’aquests usuaris en funció de les característiques de l’entorn urbà més immediat.

Hi ha diferents alternatives per aconseguir aquests objectius. Una d’aquestes opcions s’anomena zona 30 o zona de velocitat reduïda, un tipus d’àrea urbana en la qual la velocitat màxima permesa és de 30 km/h, i on la calçada i la vorera estan situades a un nivell diferent.

Una zona 30 és un àrea urbana formada per vies d’accés restringit, a les quals s’accedeix des de les vies de pas que la delimiten mitjançant unes portes d’entrada i una senyalització específica, on la velocitat màxima permesa és de 30 km/h. La vorera i la calçada estan situades a un nivell diferent per protegir el vianant. Aquesta limitació de la velocitat exigeix la implantació d’uns elements físics que informin els conductors de les característiques especials de la zona, evitin la indisciplina viària i convidin a practicar una conducció adequada a la velocitat planificada.

Les zones 30 constitueixen una eina extraordinària per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i suposen la recuperació del carrer com a indret de trobada social, ja que permeten destinar molt més espai a la mobilitat dels vianants i contribueixen a moderar la velocitat del trànsit.

Reus actualment ja disposa de les condicions per la implantació de la zona 30 en bona part dels carrers que comprenen la segona anella, la de rieres i passejos. Estem parlant d’un bon espai viari públic, amplies voreres, orelleres en alguns passos de vianants, elements ornamentals com arbres o jardineres...

Els objectius fonamentals que es persegueixen amb la implementació d’aquest tipus de zones a les àrees urbanes són els següents:

1.- Donar un major protagonisme als vianants ja que les zones 30 afavoreixen la trobada social i una distribució més equitativa de l’espai públic entre els diferents tipus d’usuari, de manera que es recuperen els carrers com a espai de convivència.

2.- Evitar el trànsit de pas. La reducció de la velocitat i els circuits tancats de circulació dissuadeixen els conductors d’utilitzar la xarxa viària veïnal com a drecera, un fet que afavoreix que els vehicles de pas utilitzin la xarxa bàsica.

3.- Incrementar la seguretat viària. La limitació de la velocitat màxima de circulació a 30 km/h suposa unes millores significatives pel que fa a la seguretat viària:

- Reducció del risc d’accidents

- La gravetat de les conseqüències sobre la integritat física de les persones, en cas de patir-ne un, no supera una sèrie de contusions.

- Els vianants i les persones amb la mobilitat reduïda poden travessar el carrer amb tota la seguretat.

- La capacitat de reacció i de frenada dels automobilistes davant una situació inesperada augmenta considerablement.

El concepte de zona 30 es presenta com una solució adequada en els indrets on és imprescindible la convivència entre el vianant i el vehicle és per això que pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que s’estudiï la implantació de zona 30 a la segona anella de Reus així com en les àrees residencials que des de la Guàrdia Urbana es cregui convenient aplicar la mesura de reducció de velocitat.


PREC PER instal·lar algun element reductor de velocitat a l’Avinguda del Carrilet

En el medi urbà, la necessitat d’aconseguir una bona cohabitació entre la circulació i la vida local dels habitants imposa necessàriament que la velocitat dels vehicles no sobrepassi uns determinats límits, per garantir en particular la seguretat dels usuaris més vulnerables: els vianants.

Les mesures d’ordenació i regulació de la xarxa viària no són sempre suficients. El subconscient del conductor el porta a conduir per reflexos, donat que molt sovint ja coneix l’itinerari.

L’Associació de Veïns del Carrilet li va transmetre al nostre grup municipal, ara Reus, que han detectat que alguns vehicles circulen a una velocitat major de la permesa a l’Avinguda del Carrilet i que comporta un gran perill pels vianants de la zona per diversos motius. El primer és que la nova Avinguda del Carrilet, després de les obres del pàrking soterrat, té les voreres a la mateixa alçada que les calçades i a conseqüència d’això – tot i existir passos de vianants - provoca que s’ entravessi del centre de l’avinguda a les voreres sense gaire seguretat.

Ara Reus fa el següent prec,

  • Que s’instal·li algun element per reduir la velocitat dels vehicles a l’Avinguda del Carrilet?

PREGUNTA PER Conèixer Les quantitats econòmiques que rep el CESDA

Reus pot presumir de tenir el Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació, CESDA, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili.

El CESDA és el primer centre de formació universitària de pilots d’aviació comercial que es va crear a Espanya i va néixer amb l’ impuls del sector professional (Col·legi Oficial de Pilots de l’Aviació Comercial, COPAC), l’administració pública (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Reus) i el suport d’institucions universitàries (Universitat Rovira i Virgili).

Actualment, està gestionat per la Fundació Rego, fundació sense ànim de lucre l’objectiu del qual es desenvolupar un centre innovador en la formació de pilots d’acord amb les noves necessitats que, degut als avenços tecnològics com el creixement del trànsit aeri mundial i les seves pràctiques d’explotació, el sector aeronàutic demanda.

Ara Reus fa les següents preguntes,

  • Quina quantitat econòmica ha estat donant l’Ajuntament de Reus al CESDA en els darrers anys?

  • Quina partida econòmica té previst donar l’Ajuntament de Reus al CESDA per aquest 2012?

PREGUNTA PER Conèixer Els motius de l’aturada de les obres de la Biblioteca del Mas Iglesias

El passat 2 d’abril es publicava en alguns mitjans de comunicació que les obres de la Biblioteca del Mas Iglesias s’aturaven per problemes amb el constructor.

L’any 2010 la Junta de Govern Local va encarregar a INNOVA l’execució i la direcció de les obres de la Biblioteca de Mas Iglesias – una construcció i equipament que es va pressupostar en més de 3 milions d’euros.

Aleshores es va posar de manifest la necessitat de desenvolupar a Reus els serveis bibliotecaris de manera descentralitzada, a partir d’una xarxa urbana de biblioteques, de la qual la Biblioteca Xavier Amorós n’era la Central i la Biblioteca Pere Anguera de Mas Iglesias seria la primera de les tres biblioteques locals que li donarien suport.

La zona de Mas Iglesias era una ubicació estratègica per substituir dues biblioteques: la del Centre Cívic Migjorn, hereva de l’antiga biblioteca de “La Caixa”, i la del Centre Cívic Mas Abelló.

La biblioteca es va dimensionar per a donar servei a una població de 25.000 habitants en previsió de futurs creixements. Un edifici de nova construcció amb una superfície útil de més de 1.550 m2, una superfície total construïda de 1.732 m2, àrees d’ acollida, promoció, informació, premsa i préstec; espais polivalents, àrea infantil i tot un seguit de serveis que sembla ser que actualment està aturat per problemes econòmics amb el Constructor.

Per aquest motius ara Reus fa la següent pregunta,

  • En quin estat es troba i per què estan aturades les obres de la Biblioteca del Mas Iglesias?