Ple municipal 08/06/2012

MOCIÓ PER FONAMENTAR La RECOLLIDA SELECTIVA

Larecollida selectivaés la separació dels residus mitjançant el seu dipòsit en diferents contenidors perquè siguin reciclats.

A Reus, segons les dades a les que Ara Reus ha tingut accés, l’any 2009 es van recollir selectivament 20.361 tones (36,36% del total), que inclouen les fraccions de matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos lleugers, voluminosos, poda i jardineria, piles, medicaments, tèxtils i altres residus valoritzables que es recullen a les deixalleries com ara fustes, oli, bateries, electrodomèstics... L’any 2010 la recollida selectiva va ser de 18.589 tones el qual suposa un 34,37% del total que es recull a Reus.

El 2009, cada reusenc va generar 1,43 kg per habitant i dia, en un any en què es van recollir un total de 56.000,6 tones al conjunt de la ciutat. En els últims 10 anys el percentatge dels residus que s’envien a incinerar i que, per tant ni es recuperen ni es tracten, ha disminuït en 15 punts percentuals.

Analitzant les dades des del 2000 fins al 2009, s’aprecia que l’any 2005 es va arribar a un punt àlgid, amb la generació d’1,6 kg per habitant i dia. Des de llavors, anualment, la producció de residus s’ha estabilitzat però amb una clara tendència a la baixa, situant-se els anys següents en 1,51 kg / 1,54 / 1,44 i el 2009, a 1,43 kg per habitant i dia.

A falta de conèixer els resultats concrets de l’exercici 2011, la conclusió que extraiem de tot plegat és que hi portem 4 anys consecutius on hi ha una lleugera davallada en la producció de residus però en canvi aquest esforç fet per part de la ciutadania no és veu premiat ni recompensat de cap manera. Tot just el contrari enguany hem viscut una pujada del 27% la taxa de les escombraries. No ens hauria d’estranyar que si seguim en aquesta tònica d’augment dels impostos totes aquelles motivacions que s’han aconseguit durant molts anys a base de campanyes de sensibilització s’acabin perdent.

En el moment actual de forta crisi, la implantació de mesures de prevenció de residus, tant a nivell públic com privat, representa avançar cap a una major eficiència en l’ús de materials i energia i contribueix a donar sortides a la crisi econòmica tenint en compte la necessària sostenibilitat ambiental. Si som capaços d’educar als nostres ciutadans amb na mentalitat sostenible reduirem els costos que l’administració té actualment en els tractaments finals que es duen a terme tant en abocadors com en incineradores. La major responsabilitat en la gestió de residus municipals recau ara en l’administració i en els ciutadans, que són els que n’assumeixen els costos econòmics, socials i ambientals.

No entrarem ara a debatre si l’augment del 27% és moral o immoral o econòmicament necessari o exageradament desmesurada, ja coneixeu la postura que vam adoptar com a grup municipal en la que ens vam oposar totalment. Ara bé, després d’un any del nou govern en el que no hem vist cap iniciativa que anés dedicada a la sensibilització de la ciutadania per reciclar, Ara Reus vol aportar una iniciativa que ja vam presentar durant la campanya electoral en la que volíem potenciar el reciclatge mitjançant una targeta verda que pretenia motivar i premiar a aquelles famílies que ajuden a la ciutat i al mediambient realitzant tasques de selecció de residus.

Oblidem-nos del passat i mirem cap al futur. Iniciem una nova manera de fer i de pensar. Engeguem una campanya pedagògica per potenciar la recollida selectiva, obrim un canal en el portal de l’Ajuntament on mensualment puguem veure la quantitat de tones que estem reciclant i els avantatges que això comportar pel nostre entorn. Després de veure l’ increment del 27% que ha patit la taxa de la brossa podríem fer que a partir del 2012 bonifiquéssim als usuaris que ajudin a l’Administració. Una campanya que es podria dir “Si ens ajudes, t’ajudem”.

Tot amb un objectius molt definits:

1. Fidelitzar els ciutadans/es que ja fan recollida selectiva, i donar més arguments i motius a aquelles persones a les quals fa falta una empenta per començar a fer la recollida.

2. Reduir encara la quantitat de residus que es destinen a incineradora, incrementant la recollida selectiva.

3. Associar al reciclatge valors positius com la vida, la responsabilitat pròpia i cap a generacions futures, el respecte, la participació i la implicació de tothom amb la ciutat. Associar els valors del reciclatge als de la natura i la salut.

4. Augmentar la sensibilització ambiental de la ciutadania.

En el nostre territori s’han creat Fòrums i Jornades que van encaminades cap a la voluntat de desenvolupar processos de canvi de model de producció i de gestió de residus cap a un nou paradigma sobre noves bases ambientals, més generadores de treball, més estalviadores de materials i energia i que evitin la contaminació i les agressions al territori. L’exemple més recent és el II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero que es va celebrar el passat 4 de maig de 2012 en el que més de 200 persones de municipis, empreses, universitats, entitats i institucionses van trobar a la Casa del Mar dins del marc d’aquest esdeveniment.

Una iniciativa que s’emmarca dins un moviment internacional (Zero Waste International Alliance, Zero Waste Europe) del qual Reus en podria participar – que actualment desconeixem si ho fa.

Reus hauria de tenir un objectiu marcat en aquest sentit i hauríem de treballar per reduir al màxim els quilograms d’escombraries que generem diàriament bonificant i reduint les taxes a aquelles famílies que tenen una sensibilització amb el mediambient i que directament estan ajudant a l’administració a reduir els costos dels tractaments per desfer-nos dels residus.

És per això que pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Crear o reutilitzar una campanya pedagògica que promogui la conscienciació per fonamentar la recollida selectiva.

2.- Crear una eina que permeti tenir un control de les persones que practiquen la recollida selectiva a la deixalleria a fi i efecte de poder-los bonificar en la taxa de les escombraries.

3.- Marcar un objectiu viable de recollida selectiva des de la Regidoria de Mediambient i utilitzar els canals de comunicació actuals per informar periòdicament de la quantitat de tones que es van recollint durant un any i com aquesta es tradueix en la futura bonificació en l’impost de les escombraries.

{/slider
MOCIÓ Per incloure Els rentadors com a punt d’interès en el Plànol Turístics de reus

Abans de la popularització de la rentadora, els safarejos formaven part de la geografia urbana de la majoria de poblacions catalanes. Són poques les ciutats Catalanes que conserven aquests equipaments singulars i que fan una política activa de memòria sobre un procés domèstic feixuc que generacions de dones van realitzar en espais comunitaris urbans: els rentadors.

Fins i tot, la llengua, memòria col·lectiva del que som i vam ser, es conjura amb aquest oblit. Malgrat que la bugada fa temps que és una tasca privada i individual, l'expressió "fer safareig" és plenament vigent com a sinònim de la crítica i fer comentaris sobre la ciutat.

El cas de Reus és il·lustratiu del que ha passat en les darreres dècades a moltes altres ciutats. Mentre que fins a meitat del segle XX les reparacions dels rentadors són constants per garantir el seu bon funcionament, escassos anys més tard ja s'havien convertit en espais innecessaris. L’any 1974 l'Ajuntament va decidir tirar a terra els penúltims rentadors que quedaven a la ciutat, els del camí de Tarragona, i va cedir els terrenys que ocupava per construir una llar de pensionistes.

Durant gairebé 20 anys, els darrers rentadors de la ciutat, els del barri del Carme, van sobreviure a un tancament anunciat i segurament es van anant salvant a causa de la cíclica sequera que vivia la ciutat que els feia una mica més necessaris. Definitivament, l'ajuntament efectuà el tancament l’any 1993.

Si alguna persona a principi dels noranta li hagués explicat a la darrera encarregada d'aquests vells rentadors, Sra. Maria Vallverdú, persona que vivia de la voluntat de les escasses usuàries que el març de 2011 aquests safarejos tornarien a obrir no donaria crèdit a les seves paraules.

L'espai - que corria un veritable perill de desaparèixer pel seu abandonament - es va inaugurar com a seu del Casal de Dona de Reus, iniciativa inclosa en el projecte de la Llei de Barris.

Aquesta reconversió dels antics sarafejos del segle XVIII en un espai de ciutadania de les dones del segle XXI: amb sala d'exposicions, aules, biblioteca, sales de reunions, terrassa, etc... és patrimoni de la ciutat i és un element que podria generar una gran afluència de visites de turistes i també dels propis ciutadans de Reus. Directament aquestes visites generarien major riquesa als carrers que rodegen l’actual Casal de la dona (C/ Sant Llorenç, C/ Riudoms, Passeig Sunyer i Passeig Prim).

És per això que pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que en la següent edició del plànol turístic de Reus s’incorpori el casal de la dona i els rentadors com a punt d’interès turístic de la ciutat.

{/slider
PREC per Instal·lar cartells i balles publicitàries donant la benvinguda als turistes que visiten la nostra ciutat

Durant els primers 4 mesos de l’any les pernoctacions hoteleres han crescut a Catalunya un 7% i ja superen els 9,6 milions de registres. Fins al mes d’abril s’han rebut més de 4 milions de turistes a tota Catalunya, un 6,8% més que el 2011.

Reus està situat en un punt estratègic geogràficament i també estem notant la presencia de molts turistes que vénen a visitar la nostra ciutat. L’exemple més clar són les visites que rep el Gaudí Centre que va incrementar un 18% el de visitants el 2011. Un total de 78.328 persones van visitar el Gaudí Centre l’any 2011; un 18,6 % més respecte el 2010. Des de la seva inauguració, l’any 2007, el Gaudí Centre ha anat incrementant de manera constant el número de visitants. Un total de 274.630 persones ja han visitat un equipament que contribueix de manera destacada a la promoció i dinamització econòmica de la ciutat.

Si féssim un repàs per procedències, els visitants del Gaudí Centre es reparteixen de la següent manera: Reusencs 3%; Catalans: 11%. Resta de l’Estat 22%; altres estats: 64%. Són els més nombrosos, amb un total de 45.539 persones. El col·lectiu més important l’any 2011 ha estat el rus (54% dels estrangers), seguit del francès (23%), l’holandès (4%) i el britànic (4%).

Diuen que els petits detalls marquen les grans diferencies i com Ajuntament podrien intentar tenir alguna deferència amb els turistes que generen riquesa en el territori.

Per aquest motiu el grup municipal Ara Reus fa el següent prec,

  • Amortitzar els circuits d’opis publicitaris i de balles publicitàries ubicades a les entrades i sortides de la ciutat per instal·lar cartells que donin la benvinguda en diferents idiomes amb elements turístics de la ciutat.

{/slider

PREGUNTA DEl COST DE L’ENVIAMENT DE CARTES

Estem en plena època de crisis. Patim retallades generalitzades en les àrees de salut, educació, educació, serveis socials... augmenten els impostos i la pressió fiscal, baixen els sous, puja l’atur, tenim més de 10.000 aturats a la nostra ciutat... en definitiva, tenim famílies a la nostra ciutat que pateixen per arribar a final de mes i d’altres que no hi arriben. És moment de ser austers i de prioritzar les despeses de l’erari públic.

A la bústia electrònica d’ara Reus hem rebut una vintena de correus i són moltes les persones que ens han aturat al carrer per demanar-nos que si us plau li demanem al nostre Alcalde que deixi d’enviar cartes de felicitació als reusencs que han nascut en altres comunitats autònomes en motiu dels dies regionals de les diferents comunitats.

Creiem que el fet d’enviar aquestes cartes és més propi d’un fet electoralista i que s’està pagant amb diners públics dels contribuents reusencs. De ben segur que la quantitat que suma aquesta acció, que de ben segur s’està fent amb tota la bona fe del món, és minsa però per petita que sigui estem segur que els ciutadans prefereixen destinar aquest euros (per pocs que siguin) a programes de comunitat o destinar-los als menjadors socials que no pas a fer les trameses d’aquestes cartes.

Per aquest motius ara Reus fa la següent pregunta,

  • Quin és el número de trameses que s’han enviat segons els col·lectius d’habitants i si es tenen previstes més trameses?

  • Quin és el número exacte de cartes que s’han enviat sumant totes les trameses fins a dia d’avui?

  • Quin és el cost total d’aquest enviament sumant paper, impremta, sobres, el propi enviament i possibles despeses que hagi implicat aquesta acció?

{/slider

PREGUNTA PER Conèixer L’estat en que es troba la implantació de la finestreta única

El passat 7 d’octubre de 2011 Ara Reus va presentar la moció per instaurar la finestreta única. Una moció que fou aprovada i que tenia com a objectiu agilitzar i facilitar els tràmits burocràtics als empresaris i emprenedors que volen implantar les seves empreses a la ciutat de Reus.

Fins a dia d’avui no hem tingut cap més informació i desconeixem l’estat en que es troba el desenvolupament d’aquesta mesura que oferiria més competitivitat i facilitats al teixit comercial reusenc.

L’objectiude l’Administració Digital ha de ser la d’incrementar les possibilitats de comunicació entre la ciutadania i el Govern, emprant un canal digital que millori la qualitat de les relacions. Volem recordar que aquet sistema oferirà major disponibilitat d’horari, major proximitat del servei, major eficàcia de la interacció i major integració del procés.

Aprofitant que el passat 25 de maig el Consell de Ministres de Madrid va aprovar el Reial Decret llei 19/2012 també conegut com a llicència exprés el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta,

  • En quin estat es troba la Finestreta única a la que es va comprometre a desenvolupar el govern de Reus?

{/slider

PREGUNTA PER Conèixer si s’obriran les piscines municipals aquest estiu

Per les informacions a les que ha tingut accés el grup municipal d’Ara Reus les piscines municipals de Reus ubicades al Parc dels Capellans tenen una avaria.

Per aquest motiu el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta,

  • En quin estat es troben les piscines municipals i si realment estan avariades?

  • Quin és l’abast d’aquesta avaria i el cost de la mateixa, en cas que existeixi?

  • Quin dia es té previst obrir les instal·lacions de les piscines?

{/slider

PREC PER Conèixer El Pla d’acció que es prendrà amb metrovacesa en cas que no pagui el cànon

Segons les publicacions que s’han fet l’afer Metrovacesa en alguns mitjans de comunicació ens hem assabentat que l’Ajuntament de Reus ha fet arribar una carta a Metrovacesa en la que es demanava una resposta sobre la viabilitat del projecte i que es faci efectiu el primer pagament del cànon que marca en contracte signat entre l’anterior equip de govern i el Director de Centres Comercials de Metrovacesa.

L’empresa immobiliària va fer una oferta de 1,6 milions d’euros de cànon anual però per contracte l'Ajuntament hauria de rebre la quantitat de cinc milions d'euros tal com estableix el punt vuitè del contracte, una quantitat que es distribuiria en una cànon periòdic anual de 2,2 milions d'euros durant els anys de durada de la concessió, més una quantitat addicional fins a sumar aquests cinc milions que es cobraria al llarg dels primers cinc anys d'explotació del centre comercial.

Davant d’aquesta situació on veiem una postura relaxada per part de Metrovacesa fruit de les poques o nul·les eines que existeixen per fer força davant de l’empresa degut a les mancances legals que té el propi contracte el grup municipal Ara Reus fa els següents precs,

  • Que des de l’equip de Govern s’intenti renegociar en la mesura del possible la xifra de 1,6 milions d’euros i en cas contrari, i tenint en compte el marc econòmic actual, s’acceptin les condicions de Metrovacesa degut a les mancances legals amb les que es va redactar el contracte

  • Demanar a Metrovacesa que els treballadors que han d’acabar l’obra siguin de Reus.

  • En cas que aquest assumpte arribi als Tribunals – esperem que no, perquè si no tindríem l’estructura metàl·lica previsiblement durant més de 5 anys sense poder-la tocar – que s’exigeixin responsabilitats contra el antics dirigents polítics i persones responsables que van signar el contracte?

{/slider