Ple municipal 07/06/2013

MOCIÓ sobre L’EXERCICI DE LA SOBIRANIA FISCAL A L’AJUNTAMENT DE REUS

Catalunya pateix dins l’Estat espanyol un espoli fiscal continuat, que afecta i agreuja la retallada de prestacions socials bàsiques com la sanitat, els serveis socials i l’educació, perjudica l’economia del nostre país i fa encara més pregona la crisi econòmica que colpeix Catalunya amb especial virulència.

Simultàniament a aquest espoli fiscal, l’Estat espanyol ha demostrat una absoluta deslleialtat amb les institucions catalanes, amb la Generalitat i els Ajuntaments, en no satisfer-los una gran quantitat de deutes contrets, pressupostats i que la pròpia legislació espanyola reconeix.

L’espoli fiscal i els deutes de l’Estat amb Catalunya han anat mantenint-se al llarg dels anys, fins i tot mentre s'augmentava la càrrega fiscal que, en aquests moments, és homologable a la dels països rics d’Europa, mentre es reben unes prestacions socials molt allunyades de les mitjanes europees.

Davant d’aquesta clamorosa situació, és del tot just que els ajuntaments catalans passin de la denúncia a aplicar mesures que permetin pal·liar aquest greuge, i posar les bases per a una solució definitiva.

Per aconseguir l’objectiu de posar fi a l’espoli fiscal és imprescindible que tots els impostos que actualment paguen les institucions i els ciutadans del nostre país es liquidin a l’Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola, que actualment recapta prop del 95% dels impostos suportats a Catalunya.

Els Ajuntaments catalans, com a institució més propera a la ciutadania i compromesa amb les dificultats socials que comporta l’espoli fiscal, podem i hem de contribuir a l’objectiu de posar fi a aquest espoli que pateix Catalunya, exercint la sobirania fiscal i ingressant, des d’aquest moment, a l’Agència Tributària de Catalunya els impostos que fins ara ingressàvem a l’Agència Tributària espanyola.

Aquest és un acte completament legal, com ha quedat demostrat a partir dels ajuntaments que ja exerceixen la Sobirania Fiscal, amb el suport de l’associació Catalunya Diu Prou, i té la cobertura d’entitats municipalistes com l’Assemblea de Municipis per la Independència, que el 15 de febrer de 2013, reunida en assemblea, va aprovar per unanimitat “que tots els municipis adherits comencin a exercir tot seguit, la Sobirania Fiscal per la qual passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l’Agència Tributària Catalana, en lloc de fer-ho a l’ Agència espanyola. Això, ho podran fer per designació del Ple o per voluntat dels seus Batlles i equips de Govern.”

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Exercir tot seguit la sobirania fiscal i ingressar els pagaments efectuats per l'Ajuntament de Reus, corresponents a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), i també en cas d'haver-n'hi, els corresponents a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), a l'Agència Tributària de Catalunya, en comptes d'efectuar-los a l'Agència Tributària espanyola com s'han realitzat fins ara.

2.- Habilitar els mecanismes necessaris per tal d’assessorar i donar cobertura a aquells ciutadans o empreses de Reus que vulguin acollir-se a aquesta pràctica a nivell particular.

3.- Notificar el present acord a la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.


PREC perqUè l’ajuntament creï una PÀGINA WEB promocional DE L’ANY FORTUNY

La ciutat de Reus commemorarà entre juny de 2012 i juny de 2013 els 175 anys del naixement del pintor Marià Fortuny i Marsal (Reus, 11 de juny de 1838 – Roma, 21 de novembre de 1874).

El Museu Salvador Vilaseca de Reus està acullint des del 27 d’abril l’exposició ‘Fortuny, el mite’, una mostra antològica d’obres originals del pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal coproduïda per l’Institut Municipal de Museus de Reus i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona. Es tracta de la principal activitat de l’Any Internacional Fortuny Reus 2012-2013 i constituirà una completa mostra que resseguirà la trajectòria artística de Marià Fortuny i Marsal a través de quaranta-cinc obres de l’artista, des de les obres més primerenques fins la seva darrera etapa pictòrica. La mostra es podrà visitar fins al 7 de setembre.

En diversos mitjans de comunicació s’han recollit opinions dels visitants que valoren positivament les obres de l’il·lustre fill de Reus, però també hi ha d’altres clients que han trobat algunes mancances, sobretot, en la difusió dels esdeveniments que s’estan celebrant al voltant de l’esmentada commemoració. Una de les propostes de millora que es recollien en el Diari de Tarragona era la mancança d’una pàgina web que promocionés la mostra pictòrica. En cap cas hauríem de fer una pàgina web on trobéssim un recull i explicació de les obres de forma exhaustiva ja que tampoc motivaríem ni incentivaríem les visites. Més aviat es tractaria de crear una pàgina web promocional.

Tenint en compte la gran inversió econòmica de més de 250.000 euros que s’ha fet per arranjar el museu Salvador Vilaseca i que aquesta inversió s’ha de recuperar, majoritàriament, per la venta d’entrades, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus encomani al departament d’informàtica i/o de comunicació la programació d’una pàgina web promocional de la mostra pictòrica d’en Fortuny així com d’altres esdeveniments que es celebrin entorn a la commemoració dels 175 anys del naixement del pintor Marià Fortuny i Marsal


PREC PEr fer un projecte d’adaptació de la pista de futbol sala per l’escola els ganxets

L’Escola el Ganxets és un centre educatiu situat al Passeig Nord de Reus, que va començar a funcionar al 2007 donat l’augment significatiu de nens en edat d’escolarització.

Al junt de l’any 2012 el pares de l’escola els Ganxets van rebre amb sorpresa i indignació la noticia que la Generalitat havia suspès la construcció del nou edifici, al costat de les instal·lacions provisionals en barracons.

Des d’Ara Reus varem presentar en comissions informatives un llistat ampli d’arranjaments que l’associació de pares i mares de l’escola havia detectat com a possibles millores en les infraestructures del centre i que eren necessàries tenir-les arreglades abans que s’iniciés el curs escolar 2012-2013.

Segons ens van informar els pares a Ara Reus, la majoria d’aquests arranjaments es van fer, però l’escola encara necessita d’algunes millores per estar a l’alçada de les necessitats del que els seus alumnes necessiten.

En el pati de l’escola es pot observar com hi ha un camp de basquet dintre d’una àrea triangular que està pavimentat. Aquesta zona es podria destinar també a fer un camp de futbol sala que compartiria espai i zona amb el camp de bàsquet. Aquesta delimitació pavimentada actualment mesura uns 40 metres de llarg per 20 d’ample, però al tenir la forma triangular un del córners del camp no està pavimentat i per tant fa impossible la pràctica de l’esport per als nens.

L’espai on actualment practiquen el futbol els nens es un espai de sorra, ple de pedres, males herbes i sense cap mena de línia marcada al terra, fet que provoca la impossibilitat d’aprendre les regles bàsiques del jocs per als nens que estan apuntats a l’activitat extraescolar.

Havent fet una simulació del disseny de la pista amb els pares, podem observar que els treballs per acabar la pista nomes afectarien a la part superior esquerra, ja que l’altre part del camp s’aprofita del que ja està pavimentat.

Atès que els terrenys annexes del costat de la zona pavimentada ja pertanyen a l’escola, i formen del pati del col·legi i que la part a anivellar i pavimentar serien d’un 17 metres de llarg per 10 metres d’ample.

Atès que hi ha alguns pares disposats a ajudar amb materials per poder dur a terme la pavimentació del camps.

Atès que l’aprenentatge de l’esport és bàsic pels nostres nens i nenes perquè té un alt component de civisme. L’esport ens marca regles, normes, tant individuals com col·lectives, i aquestes ens ajuden a desenvolupar-nos en tots els àmbits de la nostra vida. Des de la responsabilitat pels propis actes, com la companyonia, el respecte vers un mateix i els altres i moltes altres qualitats que se’n poden extreure.

I per fer de l’Escola els Ganxets un espai formatiu millor.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajunatment de Reus es comprometi a fer un projecte d’adaptació i dur a terme la pavimentació de la pista de futbol sala per l’Escola els Ganxets. 

PREC perquè l’Ajuntament de Reus creï o designi algun departament de l’Ajuntament per tal de centralitzar i cercar qualsevol línia de finançament, fons i/o subvenció europea

Els FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) són el principal instrument de la Unió Europea per al desenvolupament de les regions menys afavorides o en declivi industrial.

La Decisió de la Comissió Europea per la qual s'adopta el Programa Operatiu d'intervenció comunitària del Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc de l'objectiu de competitivitat regional i ocupació de Catalunya, estableix els eixos prioritaris a partir de la correspondència entre els objectius intermedis del Programa Operatiu de Catalunya i les Directrius Estratègiques Comunitàries per als Fons Estructurals.

L'objectiu de competitivitat regional i ocupació persegueix incrementar la competitivitat i l'atractiu de les regions, així com també el seu nivell d'ocupació, per mitjà de la previsió dels canvis econòmics i socials, augmentant i millorant la qualitat de la inversió en capital humà, la innovació, la difusió de la societat del coneixement, el foment de l'esperit empresarial, la protecció i millora del medi ambient, l'accessibilitat, l'adaptabilitat dels treballadors i les empreses, i el desenvolupament de mercats laborals no excloents. 

Per donar compliment a aquests objectius, el Departament de Governació i Administracions Públiques regula, mitjançant ordres, els procediments per a la selecció d'actuacions dels ens locals que s'incorporin als diferents eixos i categories recollits en el Programa Operatiu, així com la gestió posterior, amb garanties plenes de publicitat i concurrència.

La tipologia dels eixos i categories susceptibles de cofinançament són innovació, desenvolupament empresarial, economia del coneixement, serveis i aplicacions per als ciutadans, medi ambient, prevenció de riscos, energies, desenvolupament local i urbà, entre altres.

Atès que les partides pressupostàries destinades a les subvencions per al desenvolupament dels eixos que abans s’han esmentat que la Generalitat i l’Estat Espanyol tenien designades s’han vist reduïdes dràsticament i algunes eliminades.

I tenint en compte que la ciutat de Reus podria optar a uns ingressos mitjançant els Fons i les subvencions Europees, Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que l’Ajuntament de Reus creï o designi algun departament de l’Ajuntament, empresa municipal o organisme autònom per tal de centralitzar i cercar qualsevol línia de finançament, fons i/o subvenció europea

PREGUNTA per conèixer quan té previst l’ajuntament de reus obrir la nova línia d’ajuts a les persones sense recursos afectades per la dació del deute hipotecari

A les darreres setmanes pel despatx d’Ara Reus estem notant un increment de visites de famílies afectades pels desnonaments. Situacions que són preocupants per a les famílies que estan patint el fet de perdre la seva vivenda i part de la seva vida.

En sessió plenària es va aprovar un nou programa d’ajudes socials que s’emmarquen en el consens dels grups municipals de l’Ajuntament de Reus, que en el ple del passat 5 d’abril va permetre aprovar per unanimitat dues mocions amb un paquet de mesures en matèria d’habitatge per tal d’alleugerir la situació de patiment de moltes famílies de la ciutat que no poden pagar casa seva.

El 10 de maig varem aprovar la moció per obrir una nova línia d’ajuts a les persones sense recursos afectades per la dació del seu habitatge per al pagament del deute hipotecari. L’ajuda havia de cobrir l’import que els afectats han de pagar en concepte de plusvàlua (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) per la transmissió de l’immoble a l’entitat financera.

Sabem que no han passat gaires dies des de l’aprovació de al moció però veient la necessitat que tenen les famílies amb les que estem tractant, i pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quan es té previst obrir la nova línia d’ajuts a les persones sense recursos afectades per la dació del seu habitatge per al pagament del deute hipotecari?

PREGUNTA PER Conèixer l’estat en que es troba la negociació entre l’ajuntament de reus i metrovacesa

El passat 18 d’abril varem escoltar en roda de premsa el possible acord al que l’Ajuntament de Reus havia arribat amb l’operadora Metrovacesa. Semblava que arribava oxigen per a les finances municipals de Reus gràcies a un principi d'acord entre el consistori i l'empresa Metrovacesa, promotora del centre comercial i d'oci integrat als terrenys de l'antiga fira, just al costat del parc Sant Jordi.

Fins i tot es va convocar un ple extraordinari i de caràcter urgent que havia de permetre suspendre durant tres mesos el procés de revocació de la concessió dels terrenys que l'Ajuntament va fer a Metrovacesa per poder construir el complex. Això volia dir que empresa i Ajuntament es donaven tres mesos de coll per desencallar un projecte que fa un parell d'anys que està paralitzat i que, tal com suposadament constava en el preacord, serviria perquè el consistori rebi abans del 19 de juliol els 38 milions d'euros que correspondrien a la suma total del cànon que aquesta havia de pagar durant 50 anys a l'Ajuntament pel fet d'haver-li cedit els terrenys on es farà el centre.

Degut al calendari, a que la data límit marcada en sessió plenària s’està apropant i que els portaveus dels grups municipals no hem tingut cap més noticia Ara Reus fa la següent pregunta

1.- En quin estat es troba el preacord i les negociacions entre l’Ajuntament de Reus i Metrovacesa?

2.- Quant es tenen previstes reiniciar les obres de la construcció del centre comercial i d'oci integrat als terrenys de l'antiga fira, just al costat del parc Sant Jordi?

PREGUNTA per conèixer si s’ha produït l’ampliació de capital de redessa

El hòlding Innova va retirar capital de dues empreses municipals per sufragar els gairebé 9 milions d'euros de dèficit que acumula Redessa, de la qual depèn el deute de la Fira de Reus, el veritable forat negre d'aquesta societat.

L'operació havia de servir per salvar Redessa i frenar-la d'una possible fallida. El Consell d'Administració d'Innova va aprovar l'operació d'ampliació de capital no exempta de polèmica. Aigües de Reus, que deu 2,5 milions d'euros a proveïdors, s’ha quedat sense reserves voluntàries de capital ja que es van retirar 7,2 milions d’euros

En data 4 de desembre, Ara Reus ja va denunciar que el sistema de fluxe econòmic virtual – cash pooling – podria estar provocant una insolvència punible i que s'estava subvertint l'objectiu real del cash pooling. Per això, el 22 de desembre en sessió plenària varealertar que l’equip de govern no s’havia reconegut un conveni que tenia l’Ajuntament amb REDESSA en el que hi figuraven unes obligacions de pagament entre el consistori i l’empresa municipal per un valor de 5 milions d'euros..

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa la següent pregunta:

1.- Quina és la situació de l’estat comptable de les reserves extretes d’Aigües de Reus que teòricament haurien d’haver servit per la capitalització de REDESSA?

2.- S’ha produït l’ampliació de capital de REDESSA?