Ara Reus insta al govern a instal·lar desfibril·ladors en espais municipals

desfibrillador automaticCervera preguntarà sobre la possibilitat que els treballadors d’Ajuntament, empreses i organisme recuperin la part meritada de la paga extra de Nadal de 2012

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en el món occidental i, d’entre aquestes destaca la mort sobtada cardíaca. Les parades cardíaques fora d'un centre sanitari són un problema de primera magnitud per a la salut pública. Cada any se’n produeixen al nostre país al voltant de 25.000, la qual cosa equival a una mitjana d'una parada cardíaca cada 20 minuts.

Es per aquest motiu que el grup municipal Ara Reus instarà al govern municipal a que aprovi la moció en la que demanem que es creï una xarxa de desfibril·ladors municipal en punts clau del municipi, com podrien ser els equipaments esportius de la ciutat, les seus de consell de barri o edificis municipals, la xarxa d’equipaments polivalents culturals de la ciutat, determinats centres docents, o àrees i espais d’activitat econòmica. La proposta també sol·licita la formació de personal i la inversió continuada en matèria de plans específics de seguretat  així com una campanya de comunicació que permeti donar a conèixer aquesta mesura a tota la ciutadania.

D’acord al decret 82/2012 que regula el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, en la seva pàgina 52249, apartat Mitjans Sanitaris, diu que si un centre no pot certificar l’arribada dels serveis públics d’emergències mèdiques en un màxim de cinc minuts ha d’adoptar les mesures, com a mínim, que s’especifiquen en la taula 1 de l’esmentat decret. Aquesta taula 1 classifica els diferents tipus d’instal·lacions, requereix d’adoptar mesures d’autoprotecció en “tots aquells edificis que acullin activitats comercials, administratives, de prestació de serveis o de qualsevol tipus, sempre que tinguin una ocupació inferior a 2000 i superior a 500 persones.   

El portaveu d’Ara Reus, Jordi Cervera,  valora positivament aquesta mesura i té la confiança que l’equip de govern l’acceptarà i l’aprovarà.

Reus és un dels més extensos en km2 de l’entorn i es caracteritza per una dispersió de les diferents centralitats, caldria preveure una distribució en funció de les distàncies i dels llocs de més concentració de ciutadans i ciutadanes en moments concrets, puntuals o bé contant (Xarxa dels equipaments culturals, Palau Municipal, Pavellons, pistes esportives, espais municipals...).

Que els treballadors cobrin la part meritada de la paga de Nadal de 2012

Ara Reus formularà diverses preguntes sobre la possibilitat que els treballadors de l’Ajuntament de Reus, Empreses municipals i Organisme puguin cobrar la part meritada de la paga extra de Nadal del 2012 que no van cobrar.

La plantilla de diversos Ajuntaments com Rubí, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, El Vendrell, Sant Quirze, i molts d’altres han cobrat o cobraran la part meritada de la paga extra de Nadal de 2012, una paga que els treballadors de l’administració pública no van cobrar a causa del decret de mesures antidèficit del govern central. En les sessions plenàries celebrades en els diversos Ajuntaments la majoria de les forces polítiques han acordat que les plantilles cobrin la part meritada d’aquesta mensualitat. En total són 44 els dies que s’han de pagar als treballadors del consistori i dels diferents organismes i patronats.

Cervera li recordarà a l'Alcalde va el passat mes de febrer va reconèixer públicament que el balanç de l'Ajuntament de Reus havia tingut benefici i que es va tancar l'exercici amb més d’un milió d'Euros de lo previst.

Diverses sentències judicials assenyalen la possibilitat de tornar la part meritada de la paga extraordinària de desembre de 2012, basant-se en un principi pel qual no se li pot treure a cap empleat aquella  part proporcional que ja ha guanyat.