Propostes presentades
2014
ple-municipal-31012014
MOCIÓ PER LA IMPLANTACIÓ DE SISTEMES FARMACOLÒGICS QUE EVITEN LA PROLIFERACIÓ DE COLOMS
El colom és un dels pocs animals que s'ha adaptat a viure a les grans ciutats. La similitud del medi urbà amb el seu medi natural, la falta de depredadors i l'abundància d'aliments, han provocat que aquest proliferi en gran mesura.
Els coloms poden comportar problemes en la salut pública, perquè poden transmetre malalties a persones i a animals domèstics com per exemple Salmonel·losi, Toxoplasmosi, Ectoparasitosi, Tuberculosi, Histoplasmosi, Aspergil·losi, Campilobacteriosi, febre Q, Criptococosi, Criptosporidiosi, Ornitosi, Yersiniosi...
El Regidor de Mediambient de l’Ajuntament de Reus ja ha informat en alguna ocasió que s’estan duent a terme un seguit de mesures per controlar les colònies de coloms entre les que destaquen la instal·lació de gàbies, reixes i punts de captura. Segons fons de l’Ajuntament de Reus, en data de juliol de 2013 habitaven uns 716 coloms per quilòmetre quadrat.
La instal·lació de les gàbies, reixes i punts de captura no és més que una solució temporal, que no evita la proliferació massiva de l’espècie animal i que provoca la tortura dels coloms.
Des del grup municipal Ara Reus hem estat reunits amb diversos col·lectius defensors dels animals i els hi hem transmès en primer lloc, la nostra preocupació per les plagues dels coloms que afecten a la nostra ciutat i en segon terme la inquietud per la possible tortura que pateixen els animals en el moment de ser capturats.
D’aquestes converses han sorgit possibles solucions que ens ajudarien a minvar la proliferació dels coloms i que per tant minvaria la població de l’espècie, i evitaríem torturar als animals en el moment de la seva captura.
En diverses poblacions s’està implantant un innovador producte que té per objectiu controlar la natalitat dels coloms. Es tracta d'un fàrmac formulat a base de grans de blat de moro recoberts d'un compost anomenat nicarbazina i que té poder esterilitzant en les aus.
Diversos biòlegs han explicat que aquest fàrmac suprimeix la posta d'ous dels coloms. Els coloms ponen aproximadament dos ous cada mes durant l'època reproductora, de manera que cada any neixen moltíssims coloms.
Per evitar els costos de mà d'obra s’han ideat uns dispensadors automàtics que distribueixen el producte. D'aquesta manera, la màquina conté un dipòsit on hi caben entre 50 i 60 quilos de pinso i un petit motor s'encarrega de distribuir el producte. A més, es pot programar l'hora en què es vol que es dispensi el producte, així com també la dosi requerida. Les màquines es col·loquen en els espais de major concentració dels coloms, sobretot en terrasses, però també en places o esglésies.
A diferència dels sistemes existents de captura de coloms, ja sigui amb xarxa o amb gàbies trampa, el control de la natalitat amb el fàrmac anticonceptiu fa que s’obtingui una reducció progressiva de la població de coloms i aquesta sempre anirà minvant. En canvi amb els sistemes de captura l'únic que s’aconsegueix és una reducció transitòria dels individus, ja que en el moment que deixes de capturar, torna a augmentar la població perquè han quedat més recursos a l'abast dels coloms que no s'ha capturat i es poden reproduir més ràpid i amb millors condicions.El fàrmac és totalment segur, tant per la salut dels coloms, com també per la d'altres animals, persones o pel medi ambient. Per poder subministrar aquest fàrmac cal una recepta veterinària i una comunicació i autorització prèvia per part de la Generalitat de Catalunya.
Ajuntaments com Cardona i Molins de Rei han estat els primers municipis en implantar aquesta iniciativa.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l’Ajuntament de Reus estudiï implantar el sistema per controlar les plagues de coloms amb fàrmacs que eviten la proliferació de coloms
MOCIÓ PERQUÈ S’ESTUDIÏ L’AMPLIACIÓ D’AGENTS DE LA GUÀRDIA URBANA
Segons la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per l'any 2014 publicat en el BOE núm. 309 de 26 de desembre del 2013 en el seu Article 21 recull els punts sobre l’oferta d'ocupació pública o un altre instrument similar de gestió de la provisió de necessitats de personal.
En el punt C s’exposa que: A les forces i cossos de seguretat de l' Estat, a les comunitats Autònomes que disposin de cossos de policia autònoma propis al seu territori, i en l'àmbit de l'Administració Local a les corresponents al personal de la Policia Local, en relació amb la cobertura de les corresponents places .
En el supòsit de les places corresponents al personal de la policia local, es podrà arribar al cent per cent de la taxa de reposició d'efectius sempre que es tracti d'Entitats locals que compleixin o no superin els límits que fixi la legislació reguladora de les hisendes locals o, si s'escau, les lleis de pressupostos generals de l'Estat, en matèria d'autorització d'operacions d'endeutament .
A més hauran de complir el principi d'estabilitat a què es refereix l'article 11.4 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera tant en la liquidació del pressupost de l'exercici immediat anterior com en el pressupost vigent. En relació amb aquest últim, els respectius plens de les entitats locals hauran d'aprovar un pla econòmic financer en el qual s'inclogui la mesura a què es refereix aquesta norma i es posi de manifest que, igualment, es dóna compliment al citat principi de estabilitat pressupostària. L'indicat en el present paràgraf haurà de ser acreditat per la corresponent entitat local davant el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, prèviament a l'aprovació de la convocatòria de places.
Des d’Ara Reus som coneixedor i estem totalment convençuts de la professionalitat que hi ha darrera de la nostra Guàrdia Urbana.
És lògic que per molts agents que tinguem patrullant per la ciutat no evitarem els cent per cent dels actes delictius però el que si és ben cert es que si ampliéssim el nombre de les places de Guàrdia Urbana podríem disposar d’un major nombre d’efectius.
En una entrevista que se li va fer a la Regidora de seguretat ciutadana, Sra. Alícia Alegret, va defensar que Reus era una ciutat segura i que de seguretat ciutadana com menys se’n parlés millor.
Com a grup municipal creiem que la tasca que es desenvolupa en matèria de seguretat és incommensurable i que els agents de la Guàrdia Urbana fan una grandíssima labor. Estem convençuts que amb l‘ampliació de la Guàrdia urbana obtindríem una primera solució per reduir de forma directa molts dels actes que han ocorregut en els darrers dies.
Ara bé, el que no podem fer és obviar tots els actes delictius que ocorren en aquesta ciutat eludint la realitat que es viu en alguns barris de la ciutat de Reus i demanar als mitjans de comunicació que no s’informi per evitar el “efecto llamada”.
Ara Reus mai ha creat alarmisme i quan s’ha pronunciat sobre aquests actes delictius el que hem fet és posar-nos al costat dels veïns de Reus que s’han manifestat en contra de l’ incivisme i en defensa dels seus drets coma ciutadans.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l’Ajuntament de Reus estudiï ampliar fins a un màxim de 12 nous agents de la Guàrdia Urbana.
PREC PERQUÈ L’AJUNTAMENT DE REUS TREBALLI AMB LES EMPRESES LOCALS
Segons correu informatiu de l’equip de govern, el passat 27 de gener estava previst iniciar les obres de pavimentació i serveis dels carrers de Sant Pau, Sant Pau i Sant Blai, tram del carrer Verge Maria, Travessia de Sant Pau i Travessia de Sant Antoni.
El projecte, amb un cost total de 305.877,58 €, que està cofinançat pels propietaris i l’Ajuntament, ha estat adjudicat a l’empresa COBRA i es preveu que els treballs tinguin una durada aproximada de quatre mesos.
Com bé sabem en les bases dels concursos públics no podem puntuar millor a les empreses locals que a les que tenen seu fiscal en altres ciutats o poblacions.
Les qüestions que ens plantegem al grup d’Ara Reus és si hi havia empreses locals que s’havien presentat per aquest concurs, quines han estat les puntuacions i si l’empresa COBRA era l’oferta més econòmica.
Des d’Ara Reus creiem que s’haurien de buscar les fórmules legals perquè en arranjaments com aquests o en les poques obres que es podran dur a terme a la ciutat per motius pressupostaris, les empreses locals de Reus fossin les que executessin les obres.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents precs
- Instar a l’Ajuntament de Reus per a que aquelles obres, serveis i subministres d’adjudicació directa conforme indica la llei siguin adjudicades a aquelles empreses que tinguin la seu fiscal en el municipi de Reus
- Instar a l’Ajuntament de Reus per a que aquelles obres, serveis i subministres de negociat sense publicitat conforme indica la llei siguin adjudicades a aquelles empreses que tinguin la seu fiscal en el municipi de Reus
PREGUNTA EN RELACIÓ A LA REVISIÓ CADASTRAL A REUS
Segons la publicació del Diari de Tarragona del passat 21 de desembre de 2013 un total de 79 municipis tarragonins actualitzaran els valors cadastrals de tots els immobles urbans el 2014.
Aquesta revisió suposarà una pujada del cadastre en 70 localitats, mentre que en nou comportarà un descens. Així ho estableix una ordre del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de data 5 de desembre, amb la relació de municipis que han sol·licitat l'actualització dels seus valors cadastrals i compleixen els requisits per aplicar-la en 2014.
Aquestes revisions no impliquen pujades o baixades automàtiques dels impostos municipals, especialment l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), perquè cada ajuntament té la facultat de modificar els tipus impositius que s'apliquen sobre aquesta base imposable i, en conseqüència, modular els seus efectes sobre la recaptació.
Tots els municipis que la seva darrera revisió cadastral va entrar en vigor l’any 2003 o anteriors patiran una modificació a l'alça entre el 6 i el 13%. És el cas de Reus que, segons les informacions publicades, patiria un increment del 10%.
Per contra, aquells que van actualitzar els seus valors entre 2006 i 2008- en el punt àlgid de la bombolla immobiliària- registraran ara baixades entre el 15 i el 27 %. Es tracta de Falset , Sant Carles de la Ràpita, Alcover, Almoster, Cunit, la Secuita, Masllorenç, Prades i Vila -rodona. La ciutat de Tarragona no ha demanat la revisió cadastral per a 2014 sent la darrera actualització dels valors dels immobles l’any 2001.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes
- Ha sol·licitat l’Ajuntament de Reus la revisió del cadastre i ha procedit a incrementar el 10 % del valor cadastral en el rebut de l’IBI per al 2014?
- En cas afirmatiu, quin ha estat el percentatge d’augment?
- Ha fet alguna rebaixa l’Ajuntament de Reus en el tipus de coeficient aplicat en la taxa de l’IBI per al 2014 o es mantenen les aprovades en el darrer ple d’ordenances?
PREGUNTA PER CONÈIXER L’ IMPORT DE RECAPTACIÓ D’IMPOSTOS DE L’AJUNTAMENT DE REUS
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va confirmar que el PIB va créixer un 0,3% durant el quart trimestre de 2013. L’ institut nacional d’estadística també ha publicat que els preus van pujar en el conjunt de 2013 un 0,3% respecte a l'any anterior, de manera que l'IPC va aconseguir la seva taxa de tancament anual més baixa des que es va començar a elaborar la sèrie històrica el 1961.
El govern municipal de Reus format per convergents i populars, en el mes d’octubre van aprovar un increment del 1,5% en els impostos directes als ciutadans amb l’excusa que s’ajustarien, només, a l’ increment del IPC marcat per Madrid. Un increment que com hem pogut comprovar ha estat del 1,2% superior al marcat finalment.
Des d’Ara Reus ja ens varem posicionar en contra de la pujada del 1,5% quan les millors previsions eren del 0,7%. La nostra posició és que l’Ajuntament no hauria d’escanyar tant als seus contribuents i el ciutadà està patint massa.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:
- Quin és el muntant econòmic que correspon al 1,2% de diferencial entre el 0,3% marcat per Madrid i el 1,5% que ha aplicat a les taxes l’Ajuntament de Reus?