Propostes presentades
2013
ple-municipal-05072013
MOCIÓ PERQUÈ L’AJUNTAMENT DE REUS OFEREIXI UN SERVEI GRATUÏT D’APARCAMENT A LES ZONES BLAVES DURANT EL MES D’AGOST
El número de places d’aparcament de zona blava a la ciutat de Reus és de 810 places i segons es va informar en sessió plenària el passat 5 d’abril d’enguany, durant el 2012 van estacionar un total de 2.040.478 vehicles amb una rotació mitjana que oscil·la entre 6,4 vehicles plaça a la zona blava, que és la zona de demanda comercial de curta durada i de 3,40 vehicle plaça als solars, demandes per gestió de mitja durada complint amb els objectius de rotació i de mobilitat pels que van se creades.
La finalitat de les zones blaves no és altra que facilitar la rotació a l'aparcament de vehicles en zones de gran afluència d'aquests i per tant ha de ser entès com un servei públic per facilitar al ciutadà l'accés i determinades zones i no com una simple eina de recaptació.
Això ha portat que en els últims anys, la zona blava hagi estat objecte de nombroses queixes i reclamacions veïnals, i actualment és per ciutadans de Reus una polèmica i origen de descontentament entre usuaris, veïns i treballadors afectats.
Atès que Ajuntaments com Barcelona durant el mes d’agost fan una condonació les zones blaves per tal de facilitar l’aparcament dels vehicles dels seus veïns i dels turistes que visiten la ciutat.
Atès que Reus és una ciutat purament comercial i que durant el mes d’agost és quan més moviments turístics, tant nacionals com internacionals, es realitzen en el nostre territori.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l’Ajuntament de Reus ofereixi un servei gratuït d’aparcament de 24 hores a les zones blaves durant tots els mesos d’agost.
MOCIÓ PER REFORÇAR L’EXPORTACIÓ I LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL COMERÇ LA INDÚSTRIA I DEL TERRITORI DE REUS
La situació econòmica global actual necessita de solucions macroeconòmiques i de sistema més enllà de qualsevol de les nostres poblacions. Ara bé, des de la proximitat, les administracions locals han de fer el possible amb el què tinguin al seu abast per estar al costat de les persones que formen la població en qüestió i per a millorar la seva situació econòmica.
És per això, que la ciutat de Reus, que viu igualment immers a la crisi econòmica global, pot intentar emprendre accions per a sortir-se’n, o almenys, no retrocedir.
La nostra ciutat compta amb nombrosos factors que poden apuntar a l’entusiasme des de la perspectiva econòmica, des del teixit comercial, a les fires i al mercat; a les indústries i als recursos turístics i les entitats. A més a més, tenim una població formada i amb capacitat d’innovació i emprenedoria, i també persones amb característiques socio-laborals de difícil situació.
També, cal tenir en compte que Reus forma part d’un territori que té possibles iniciatives conjuntes de dinamització econòmica i amb la ferma voluntat de sumar energies.
Un dels punts fonamentals de la nostra ciutat és l’enllaç directe amb destinacions europees mitjançant l’aeroport de Reus i connexió amb vols internacionals des de l’aeroport de Barcelona a 100 quilòmetres de distància.
El Ple de l’Ajuntament de Reus representat per totes les formacions polítiques, hauria de treballar i dotar de possibilitats i eines a diversos departaments de promoció de l’Ajuntament i la ciutat en línies estratègiques per potenciar l’augment de l’exportació i la internacionalització dels nostre productes i serveis i fer d’aquesta una via d’estabilització política per sortir de la crisis i tornar a crear ocupació.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Assumir un compromís de legislatura de suport a l’exportació i a la internacionalització amb l’objectiu d’avançar cap a un equilibri de la balança comercial local exterior i de serveis.
- Reforçar les accions internacional mitjançant cambres de comerç, ambaixades i consolats, per potenciar la dimensió econòmica de les relacions internacionals del nostre teixit empresarial.
- Articular des de l’Ajuntament un model de col·laboració en la promoció exterior de les PIMES amb la Cambra de Comerç de Reus, Foment Reus Empresarial, REDESSA, Unió de Botiguers, El tomb de Reus, PIMEC, CEPTA i altres entitats empresarials del territori marcant objectius i calendari viable.
- Instrumentar polítiques per a la diversificació de destinacions d’exportació i internacionalització, centrant els esforços en les economies emergents d’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica i amb països Europeus.
- Reforçar especialment les mesures destinades a donar suport a l’exportació de productes i serveis.
- Que l’Ajuntament de Reus iniciï joint ventures amb Ajuntaments i Cambres de Comerç en aquelles ciutats amb les que tenim connexions directes aeroportuàries.
PREC PERQUÈ L’AJUNTAMENT DE REUS PAGUI LES FACTURES ALS SEUS PROVEÏDORS EN UN TERMINI MÀXIM DE 35 DIES
Un dels efectes més clar de la crisi econòmica financera és la dificultat que tenen les empreses en obtenir crèdits per part dels bancs i caixes. Això fa que moltes petites i mitjanes empreses i molts autònoms, tinguin veritables problemes de tresoreria i en molts casos, malauradament, ha estat al causa del tancament de moltes petites i mitjanes empreses, de botigues i que milers d’autònoms hagin tingut que deixar la seva activitat.
No deixa de ser molt preocupant que moltes empreses es vegin obligades a tancar la seva activitat no per falta de empenta o per la qualitat dels seus productes o dels serveis que presten, sinó per un problema de liquiditat o per la dificultat en els cobraments.
Al nostre país la petita i mitjana empresa és la més important font de ocupació i es estratègic fer tots els esforços possibles per ajudar-les a superar aquesta crisis econòmica. Ajudar el teixit econòmic de Catalunya de les mitjans i petites empreses, dels comerciants i dels autònoms, es fonamental per superar el mes aviat possible aquesta dura recessió econòmica. Moltes empreses treballen amb la Administració Publica com proveïdors de bens i serveis.
Davant la davallada del consum, la Administració Publica és de fet el “client” més important per a moltes empreses i la viabilitat del seu negoci depèn de la rapidesa en el compliment dels termes de pagament que estableix la llei.
Les PIMES i les seves organitzacions empresarials són setmanes que denuncien que l’administració és un del principals deutors del teixit empresarial i el seu deure és col·laborar a superar la crisi i a que no tinguin problemes de tresoreria i liquiditat.
Tots sabem que moltes vegades les Administracions Publiques paguen a més de 90 dies les factures dels seus proveïdors. En una època de bonança econòmica els inconvenients d’aquest retard en el cobrament pot ser superat gràcies als instruments financers dels bancs i les caixes (pòlisses de crèdit, línees de descompte, factoring, etc.) però són mesos que hi ha una fortíssima restricció del crèdit a les empreses.
Les varies línees del ICO impulsades per Govern de l’Estat no han solucionat la manca de crèdit i liquidés que pateixen les PIMES i els autònoms i és per això que ara més que mai és important l’estricte compliment per part de les administracions publiques del termes de pagaments als proveïdors i la celeritat en tot el seu procediment.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa el següent prec:
- Que l’Ajuntament de Reus i les empreses municipals paguin les factures als seus proveïdors, un cop verificades, en un termini màxim de 35 dies.
PREGUNTA SOBRE EL PLA D’AUTOPROTECCIÓ DE BARRAQUES 2013
La Coordinadora de Barraques va fer públic un comunicat en el qual criticava als responsables municipals pels impediments que es van posar perquè el parc de la festa pogués acollir més persones durant la celebració de Barraques.
Segons la coordinadora, la negativa del consistori a executar el nou pla d‘autoprotecció que permet el recinte acollir fins a 9.900 persones va fer que finalment solament s’hi poguessin reunir 5.000, tot i que aquesta xifra en ocasions es va superar. La Coordinadora qualifica “d’històrica” aquesta última edició de les barraques perquè la convocatòria va rebre més públic que en cap any anterior.
La Coordinadora afirma que des de la regidoria de Via Pública, en un principi, es va assegurar que es traurien els arbres, un dels requeriments necessaris per modificar la ubicació de les Barraques i ampliar l’aforament, però, quatre dies abans de barraques s’hi van negar rotundament. Això, segons el col·lectiu, va deixar sense efecte el pla d’autoprotecció que permetia l’entrada de 9.900 persones i l'aforament legal del Parc de la Festa va quedar limitat a 5.000 persones.
La Coordinadora considera que “la irresponsabilitat d’aquest fet recau directament sobre l’alcalde de la ciutat, que va acatar la decisió de no voler trasplantar els arbres, i també sobre els altres responsables polítics del consistori, que no van voler ajudar a dotar el Parc de la Festa de més capacitat”. La no retirada dels arbres no només deixa sense validesa el pla d’autoprotecció realitzat, sinó que ens obliga a incomplir la normativa pel que fa a l’aforament i va posar en perill el públic de les Barraques”. A tot això, el col·lectiu també critica que s’hagi desaprofitat el cost econòmic que va suposar la redacció del nou pla d’autoprotecció i que va anar a càrrec d’una empresa externa. Segons la Coordinadora, aquest pla va costar 1.800 euros.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:
- Es va redactar algun informe o pla d’autoprotecció?
- Quin cost va tenir?
- Per què no es va executar el pla d’autoprotecció?
- Quan es va redactar el pla d’autoprotecció i quin dia es va presentar?
- Qui ha pagat el pla d’autoprotecció?